diumenge, 4 de febrer del 2018

INSTAGRAM O LA DECADÈNCIA ABSOLUTA

Resultat d'imatges de Instagram
Repensant encara les teories de Weber sobre l’origen protestant del capitalisme, he obert el meu compte d’Instagram... He revisat alguna de les imatges que hi ha –normalment d’altres comptes vinculats al meu— i no he pogut evitar fer l’afirmació amb què encapçale l’escrit: vertaderament, si les noves xarxes socials són un mirall de la societat, i si la societat se sent reflectida en elles, el temps de capitalisme que resta són, més bé, faves comptades.

Vestits que freguen l’esperpent, imatges del tot irreals que busquen reflectir paradisos –i cal recordar que el món ja sobrepassem els set mil milions d’ànimes!— perduts i solitaris, menjars insípids i vegetarians plens de colors, còctels que no se’ls prenia ni el mateix James Bond, prototips de cotxes fantàstics, tatuatges... I tot això aportat per gent que, se suposa, és la referència de molts milers de persones. Poca ironia, poca intel·ligència i poca discreció és, en principi, allò que destaca. Per contra, l’exhibició, o la poca inhibició, i la mentida són les seues premisses més detectables.

Sense entrar en el detall anecdòtic sobre els meus gustos –ja que encara em pot agradar la xarxa que analitze— perquè això no ve a compte, allò que destaca per damunt de tot és l’ostentació, i és ací on s’aprecia la feblesa del sistema mateix. D’altra banda, i per pensar que l’engranatge encara funciona, hauríem de saber si, realment, les elits s’hi troben reflectides o si, solament, hi apareixen un seguit de pobres desgraciats –i faig valer en el dubte la vertadera significació de la paraula gràcia, o de la seua mancança— que són, en definitiva, una simple deriva sense importància dels seus fonaments ideològics.

Ara bé, com que jo no vull deixar el resultat en tables, intentaré aportar un últim element; un comodí que m’atorgue una victòria clara: Donald Trump és el president dels EEUU! I si hem de parlar d’ostentació o d’exhibició, pense que no ve malament posar-lo en valor. Perquè, si ací es pot trobar la clau de la solució, també s’hi pot vore com el liberalisme neocon –per dir-ho d’alguna manera— ha trencat definitivament la sòlida base teòrica weberiana per endinsar-se en les obscures i tenebroses misèries del món de la llum i dels focus.


Salvador Sendra