dilluns, 19 de febrer del 2018

EL CONTROL DE LES NOSTRES VIDES

Image result for control internet
La dependència humana de les noves tecnologies és un fet que pot arribar a inquietar, per una senzilla raó: perquè darrere de les noves tecnologies també hi ha humans, i potser amb massa poder. El control de moviments és gairebé absolut, ja que es pot saber on se situa un dispositiu mòbil en qualsevol hora del dia, així com els desplaçaments, tant interns com externs que podem realitzar els usuaris quan el duem damunt.

A mi, la veritat és que tot açò mai no m’ha preocupat, ja que he pensat que una persona com jo no té la més mínima importància o, si escau, puc arribar a ser contraproduent perquè els meus hàbits haurien de resultar fins i tot sorprenents per a les potents empreses de comerç. Però l’altre dia hi va haver un detall que em va fer repensar el control absolut: em va eixir una publicitat del tot estranya...

És normal –tot i que no ho hauria de ser— que t’aparega publicitat d’un producte quan tu n’has estat recercant informació a Internet. Obris un diari digital i una part dels anuncis és de coses que es creu que et poden interessar, com per exemple, si has estat buscant vols per anar a Corea del Nord, t’hi apareixeran anuncis d’hotels coreans, o si estàs interessat a comprar un àtic a Manhattan, amb vistes sobre Central Park, quan entres a l’ABC hi haurà publicitat sobre àtics de Manhattan amb panoràmiques fantàstiques. Però el problema es troba quan tu no hi has buscat res, a Internet.

Al voluntariat, tinc una aprenenta amb qui compartisc una amistat: un xic indi. L’altre dia, mentre parlàvem, el vam estar anomenant i vam tractar el tema d’algun viatge anterior a l’Índia i la possibilitat de tornar-hi. Sembla que el company pensa a tornar a l’estiu i sempre pot resultar interessant acompanyar-lo unes setmanetes, però –repetisc— tot va quedar en unes paraules.

L’endemà de la conversa, quan vaig visitar els webs d’alguns periòdics per assabentar-me de l’actualitat, tatxan!: hi havia propaganda d’hotels a l’Índia! Ara, i com diuen al meu poble, n’hi ha per cagar-se i no torcar-se.


Salvador Sendra