Jean
Pascal Millet, un amic que vol romandre a l’anonimat i per això, a partir d’ara
l’anomenaré XXX, és traductor de belga-español/español-belga. Cal recordar que,
a España, es parla español, a Bèlgica, belga, a Suïssa, suís, a Itàlia, italià,
etc. I com que ara hi viu, a Bèlgica, el van contractar de pràctiques per fer
d’intèrpret en una reunió de fiscals. XXX em va contar ahir uns detalls
intranscendents de l’encontre –després d’haver ingerit al voltant de set
gintònics— i jo, com no podia ser d’altra manera, vos ho conte, a vosaltres.
Les traduccions estan entre claudàtors.
Tot apunta que era un
assumpte sobre uns polítics que reclamaven els españoles i que els belgues no
tenien massa gana d’entregar. Els españoles deien: «Nosotros os invitamos a ir
a Benidorm» [Els belgues sou fans de Manolo Escobar i d’El Fari!]. I els
belgues van respondre: «Mais, les espagnols le sont encore plus» [Nosaltres
preferim anar a Montecarlo, al casino!]. Al final, tot i l’acurada traducció
del meu company, van entrar en l’assumpte, una volta superada la fase dels
regals: «Nuestro informe está impoluto e inmaculado» [Pero, si el text està de
puta mare, home!]. «Il y a une tache de cafè sur le papier ici, sur
l’information preceptive» [I una merda! Si en falta la meitat!].
Sembla que els fiscals
belgues, en un moment de vital importància, van dir als seus homòlegs que no
calia que netejaren el paper perquè esborrarien les lletres més encara, i que
ells tenien fam perquè era l’hora de «l’apéritif». Els españoles van entendre eixa
paraula i es van alçar de taula, d’un bot, per apuntar-s’hi i van quedar que,
com que es feia tard, que els anul·larien l’ordre d’extradició per un defecte
de forma, mateix, i els altres ho van acceptar perquè, així, més endavant en
farien altra, d’ordre, per retrobar-se i repetir. Però esta darrera solució ja
es va acordar al bar i sense traductor, perquè XXX estava pixant. A més, el
document va acabar mullar de vi, de cervesa i d’una estranya salsa de tomaca
picant que tot apunta que va caure sobre una espècie d’ordre de detenció
española. I, qualsevol ho llegia després!
Salvador Sendra i XXX
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada