dilluns, 5 de març del 2018

Suïcidi occidental.

Image result for onu siria sexo por alimentos
Recentment ha “esclatat” un escàndol al respecte de funcionaris de la ONU o altres organismes internacionals occidentals que treballen a Síria i que suposadament bescanviaven sexe per aliments; val a dir, crudament, si vols menjar obri’t de cames. S’infereix que es tractava d’homes que cobraven amb sexe allò que ells rebien gratuïtament a mode de ajudes i que d’eixa mateixa manera devien distribuir els aliments, gratuïtament.

Els organismes internacionals han alegat que no es tractava directament d’ells sinó de població local que tenien com a personal auxiliar, l’escàndol però no ha deixat de guanyar amplada, i personalment entenc que als mitjans de comunicació occidentals, exemple de l’estultícia que ens devora i finalment ens afonarà com a civilització, s’ha tractat de manera errada. Tots ho presentaven com a mostra de la corrupció de les nostres institucions i dels seus dirigents. Em consta que determinades persones han hagut de dimitir dels seus càrrecs, obtinguts de manera lícita o no... Ara bé, em pregunte jo, crec que ningú ignora que a Síria s’està en guerra i que per allí no circula lliurement ningú que no pertanga a alguns dels bàndols en conflicte i únicament pels seus canviants territoris. El personal civil, present a tots, però, en pateix les conseqüències. Així les coses, les institucions han hagut de delegar part de les seues funcions en personal auxiliar local. No és un cas aïllat, quan ha hagut inundacions, terratrèmols, sequeres persistents o altres calamitats en països de llengües d’ús no habitual o en zones remotes de difícil accés, s’ha hagut de fer recurs a personal que coneguera l’orografia i llengua local per poder fer-li’ls arribar l’ajuda. En molts casos ha passat a l’Àfrica, però com que l’Àfrica no interessa, de l’Àfrica no se’n parla, els casos han romàs més o menys silenciats. Qui sap que soltdats pakistanesos es cobraven amb sexe el repartiment de les ajudes al Congo? A Haití al Carib han passat també coses semblants, però com que són eixos llocs on només es va per fer-se la foto el dia de la desgràcia i agafar el vol de tornada a casa com més aviat possible, la qüestió prompte s’oblida...

A Síria passen moltes coses, massa de fet, massa interessos, però allò més trist es cessar del seu càrrec a una persona probablement honesta per allò que ell no ha fet directament sinó un subordinat seu. No seria millor si de cas parlar d’una religió que prohibeix l’accés al sexe i provoca gent disposada a forçar la pràctica d’aquest encara que siga de manera tan reprobable com posar a les dones entre el dilema d’accedir als seus requeriments o deixar a elles i les seus famílies morir de fam? No, amb la religió no es juga, a ella no se la critica car a nivell nacional poden haver contrarrèpliques i conseqüències... No seria millor llavors parlar d’una brutal i injusta guerra recolzada per massa actors internacionals amb interessos sovint contraposats? No, això seria parlar de política i a nivell nacional de nou, hi poden haver conseqüencies... Roda i volta, amb els poderosos no es juga, amb la religió i el poder no es juga...

Les dones poden seguir debatent-se entre la fam i el sexe brut i indesitjat i algú que no ho deu pot pagar-ho tot amb un cessament del seu càrrec... Això sí es pot, cessar a algú per donar l’apariència de que es fa alguna cosa, atacar les bases socioculturals que han dut al fenòmen, no... De nou, amb la religió i el poder no es juga.

Lluís Alemany Giner
Brasov a 2 de març del 2018