Sembla que les
estafes piramidals no han passat de moda, encara. A més, podem dir sense por d’enganyar-nos
que n’hi ha de legals i d’il·legals, com en tots els casos –incloent-hi els
assassinats i les tortures, per posar exemples de casos extrems— perquè un
estat té la força legal i moral per realitzar accions que, en altres casos,
podrien resultar delictives. I el cas de les estafes piramidals em va acudir a
la ment en llegir, ahir, un article d’un conegut periòdic d’economia.
Pensar en el
tipus d’estafa proposat a l’inici ens fa recordar Fórum Filatélico o el mateix
Bernard Madoff, quan la dècada passada va ser empresonat en descobrir que havia
estat venent fum i cobrant-lo a preu d’or. La seua gestora de fons d’inversió
es nodria de la captació de nous clients, ja que era impossible traure la
rendibilitat que proposava per a cada participació. El problema va arribar a
l’inici de la crisi, quan els inversors van decidir de traure els diners i es
van adonar que, de capital, no en quedava ni un cèntim. Madoff, d’altra banda,
vivia d’allò més bé i, a més, estava considerat com un dels grans filantrops de
New York. Fórum Filatélico, d’altra banda, patrocinava importants equips de
basquet.
Si ho mirem amb
detall, això de l’empresa de Madoff, eixe mateix sistema és el que han aplicat
els bancs, no? Ara no n’estic segur però crec recordar que han de tindre en
efectiu el cinc per cent del capital que administren... No cal dir res més ni
explicar res més, si atenem a la rigorosa supervisió que va realitzar el Banco
de España fa uns anys, quan el sistema bancari va rebentar per complet. Però,
cal recordar que els bancs i les caixes d’estalvi són entitats privades –les
segons, sense afany de lucre!—, i així es gestionen, tot i la posterior ajuda
del Gobierno, o siga, nostra.
Però, si pensem
el funcionament del sistema de pensions, no es pot entendre el seu funcionament
com una piràmide semblant a la de Madoff? Diuen que han invertit els diners que
hi havia dipositats al fons per traure’n benefici, però que els guanys no donen
per pagar les mensualitats. El sistema està col·lapsat perquè requerix de nous
clients i, a més, necessita que abaixe el nombre de rebedors de diners, o la
seua quantia. Però el cas de la Seguridad Social és més greu encara, si cap, ja
que, primer, l’administra l’Estado; segon, ningú pot, de moment, recuperar el
capital ja invertit; i, tercer, el constant canvi de condicions que proposa el
Gobierno, de les quals només en serà vàlida l’última i es desestimaran totes
les anteriors, el deixa en evidència, demostrant que és del tot inviable en el
futur, o siga, que es tracta d’una estafa de la qual no es pot fugir si no
s’elimina la paraula social de la Constitución.
Amb una simple omissió s’alleujaria l’Estado de gestionar el benestar dels
ciutadans, tot i que s’hauria de vore que es fa amb els diners ja dipositats i
de què l’entitat pública és la garant.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada