Gènere-Matriarcat: l'única alternativa al Heteropatriarcat*.

La gent, poca, amb la que solc parlar de temes, per dir-ho d'alguna forma, més profunds, sap que als darrers temps he fet una cabussada dins del feminisme. Més enllà dels memes, més enllà de les xorrades i lemes, he volgut endinsar-me dins de la teoria, d'aquelles idees que hi han transformat el món. Açò perquè els memes, els twitts, la propaganda, etc., el que tracta de filtrar-se a la societat, em semblava pueril, mancat de trellat, desnaturalitzat, etc. Em resultava com els crits dels comunistes dels '70 i '80, gent que parla l'unió de proletariat del món, de tombar el sistema burgés, etc., sense entendre que és el valor treball, el fetixisme de la mercaderia, l'acumulació originària del capital, etc. És a dir, aquells que ni saben ni coneixen els conceptes bàsics del marxisme, però són fervents creients. Com els catòlics que prenen l'hòstia sense saber de la transsubstancio.

Amb eixe ànim, el de conéixer quins són els elements fonamentals del feminisme actual: moltes dones -i homes- feministes encara creuen que el feministes encara creuen que el feminisme defensa els valors de la primera onada, quan estem en la tercera i comença a parlar-se de la quarta. Com jo també anava perdut, vaig començar a llegir des de "El segon sexe" cap endavant. Buscant les obres fonamentals i les que han marcat el pensament feminista des d'aleshores. En aquest camí he arribat a les següents conclusions:

1) Almenys des del Neolític s'ha instaurat un sistema patriarcal, que oprimeix a les dones, les tracta com a cosa –res que en deien els romans-. Les dones si s'han mantingut, ha sigut només com a màquines de procrear, sense tenir cap altra funció. Les diferents cultures des de l'antiguitat fins ara, han establert sistemes de submissió de la dona. Hobbes va dir que, L'home era un llop per a l'home, eixa afirmació és en part falsa perquè en determinats casos s’ajuden mútuament. Però el que sí que és sempre cert: L'Home és un llop per a la Dona.

2) L'Home no canviarà mai. Sempre abusant de la seua força física imposarà sistemes d'opressió cap a la Dona. Mentre l'Home siga Home, mentre no evolucione cap a una altra espècie diferent, l'Home matarà a les dones per ser dones, violarà, abusarà sexualment, les assetjarà, i imposarà el sistema heteropatriarcal. Tot Home és un potencial violador, maltractador o assassí de Dones per ser Dones.

3) Per si açò no fóra prou, la biologia ha imposat càrregues a les dones. Com tenir la regla i parir. D'aquestes càrregues les dones també s'han d'alliberar. Doncs, la maternitat implica que la dona s'haja de fer càrrec dels fills, també perquè l'home la reclou a aquestes tasques. Les dones s'han d'alliberar de les càrregues de la biologia abans d'alliberar-se de les càrregues socials.

4) No existeix el sexe més enllà del dimorfisme biològic físic, més enllà dels òrgans sexuals ja no hi ha res més. L'heterosexualitat és una imposició social, tots som bisexuals, però la societat fa que reprimim els nostres instints naturals i que ens comportem com heterosexuals.

Totes les reivindicacions feministes tenen com a eix eixos quatre punts. Bé parlem de violència masclista o de violacions, bé de diferència salarial o sostre de cristall, o bé de qualsevol altra opressió a les que estan sotmeses les dones, ens movem dins dels punts establerts anteriorment.

Diagnosticat el problema cal ara saber si hi ha alguna solució o no. Com hauria de ser una societat on les dones no foren sotmeses pels homes? Bé, després de les lectures fetes, he arribat a la conclusió, la solució passa per Gènere-Matriarcat. El Gènere-Matriarcat, és a dir, l'antítesi de l'heteropatriarcat és l'única cosa que pot salvar a la Humanitat. La discriminació positiva s'ha demostrat un fracàs, de la mateixa forma que també han sigut les quotes a la política, a l'administració, als consells d'administració de les empreses, etc. Els sostres de cristall, s'han demostrat de formigó, intrencables. 

Cal anar més enllà, al Gènere-Matriarcat. Per assolir el Gènere-Matriarcat cal prendre les següents mesures:

1) Cal alliberar a les dones de la tirania de la biologia. Tota la ciència s'ha d'enfocar a què els xiquets nasquen sense relacions sexuals –cosa que la tècnica ja ha assolit- i sense embaràs, cal un úter artificial. Ningun nadó ha de ser concebut per cap dona. Així, s'allibera a les dones de les incomoditats de l'embaràs i de les seues conseqüències socials –no caldrà esmentar-les ja sabeu a què em referisc-. Fins que això siga tècnicament viable, les dones que vulguen pariran fills que seran criats per "la tribu", açò és, pel conjunt de la societat.

2) En segon lloc, cal que les dones preguen el control del poder, de tot el poder a tots els estaments socials. Els homes han de cedir el poder. Des del control dels bancs i grans corporacions al control de Governs. Com és obvi, s'ha de començar pels governs. Cap home ha de poder accedir a càrrecs públics de primer ordre. Així els primers llocs (p.e. alcaldies, presidència de CCAA o regions, de Governs de l'Estat, de Parlaments, d'òrgans de Jutges, etc.) seran ocupats per dones; en els següents escalafons serà com mínim 70% dones i 30% homes, donant preferència a la diversitat cultural, és a dir, els heterosexuals purs –que encara no han obert la seua ment- seran els darrers en ocupar lloc: aquesta proporció es mantindrà en tot tipus d'Assemblees i d'òrgans col·legiats.

3) L'educació ha de ser "unisex". Sense distingir xiquets i xiquetes. Els xiquets que mostren signes de més violència, o els adolescents que mostres signes de masclisme, rebran una educació especial, si amb això no es poden controlar, hauran de ser portats a camps de concentració per a homes, fins que hi haja una cura. Altre element essencial és que a l'educació, se'ls educarà lliures de gènere, perquè cadascú trie la seua opció: estarà prohibit preguntar als infants si és mascle "si ja té núvia", i si és dona si "ja té nòvio", no se'ls preguntarà res, i en cas de preguntar-se,  als xiquets se'ls preguntarà per "noviet" i a la xiqueta per "nuvieta". Se'ls fomentarà el que tinguen relacions homosexuals, sobre tot perquè una autèntica feminista no pot anar al llit amb un home.

4) La violència que pateixen les dones per ser dones s'ha d'acabar. Quan es denuncie a un home per violència haurà de ser condemnat en 24 hores, i haurà d'anar a un camp de reeducació, si no pot ser reeducat, acabarà a un camp de concentració de per vida. Les mesures de protecció seran instantànies. En cas d'assassinat d'una dona per un home, aquest ha de ser posat a un camp de concentració en menys de 12 hores, les mesures per aquests seran extremes. En cas de violació, la castració física i química ha de ser la pena, a més de posar-lo a un camp de concentració òbviament de per vida. Totes les sentèncias recolliràn sempre: “Li va pegar perquè era Dona”, “La va matar perquè era Dona” o “La va violar perquè era Dona”, com a fet únic provat.

5) Queda prohibida la prostitució femenina per ser denigrant cap a la Dona. Els homes que vagen de putes seran castigats, amb penes elevades de multa, i a més a més hauran d'anar a cursos de formació. Si reincideixen, si no deixen eixes pràctiques, seran enviats a camps de concentració.

4) Les relacions sexuals han de quedar consensuades prèviament, el conegut "Sí, és Sí". En les relacions heterosexuals tot ha de quedar prèviament pactat, què es pot i que no es pot fer, quins besos, quins tocaments, etc., l'estàndard que ha establert la Universitat de Califòrnia. Qualsevol que isca del pactat serà considera abús o agressió sexual, segons de la conducta que es tracte. La denúncia de la víctima serà suficient per a la condemna de l'home i no caldrà cap altra prova. Queda així mateix prohibida la pornografia, que és una escola de violadors i de tractar a la dona com objecte.

5) Els homes denunciats per violència de gènere, i els masclistes reincidents, així com aquells que en el seu dia a dia abusen de micromasclismes i no puguen ser reeducats, acabaran a un camp de concentració, amb quads, motos, etc., i sense pornografia ni res semblant. A tots aquests se'ls prohibirà la reproducció, i els seus fills mascles seran objecte d'un seguiment especial, per si hagueren pogut aprendre eixes conductes i reproduir-les, o si per alguna circumstància hi haguera algun gen que els portara a aquestes coses.

6) A l'hora d'accedir a llocs de feina, les dones tindran sempre prioritat, siga quina siga la feina. En els esports, l'esport femení tindrà prioritat als mitjans de comunicació, fins a deixar el masculí com a marginal, els salaris dels esportistes s'igualaran d'entrada.

Aquests són algunes, i no tots, de les mesures essencials de la nova societat gènere-matriarcal. La conclusió és la següent:

L'heteropatriarcat és fonamenta amb l'abús i exclavització de l'Home cap a al Dona i en la utilització sexual de la Dona per l'Home; per posar fi a això, la Dona ha de ser el nucli de la societat i l'Home ha d'ocupar un paper absolutament marginal, prescindible. La societat ha de ser com si no existiren homes ni dones, per això els homes masclistes han de ser erradicats. Per aconseguir-ho l'únic camí és  el Gènere-Matriarcat.

*Aquest post recull les meues conclusions personals després de fer una exploració pels principals textos del feminisme. Aquest post és una síntesi (no en sentit hegelià) de les conclusions a les que s'arriba després de llegir, especialment, obres com: El segon sexe, Simone de Beauvoir; Sexual Politics, Ken Millet; La dialéctica del sexe, Shulamith Firestone; El mite de la bellesa, Naomi Wolf; El gènere en disputa, Judith Butler; articles de Celia Amorós per la xarxa; recerca d'articles de la web Biblioteca Virtual Omegalfa; articles un bon grapat d'articles de Julie Bindel a The Guardian; un altre bon grapat d'articles de Barbiejaputa; el blog Locas del coño; i recerques per internet de pàgines feministes, que ara no recorde bé. Obvi que no censuraré cap comentari, però no contestaré cap comentari de ningú que no haja llegit com a mínim els texts citats.

Òskar "Rabosa".