dimecres, 20 de desembre del 2017

NO VOLEM EL PA SENCER; ENS CONTENTEM AMB UNES MOLLETES

Resultado de imagen de tren a denia
L’altre dia, diumenge a la vesprada, vaig passar per Oliva per participar d’un acte reivindicatiu. Tot i que no sóc molt donat a estos esdeveniments, pensí que calia anar-hi per fer força o, si més no, per la presència. Em va sorprendre que la plaça on es realitzava estava plena, tot i el fred, el dia i l’hora: hi havia més gent que a l’acte central de la campanya de Ciudadanos! Es reivindicava la infraestructura del tren de rodalia que ha d’enllaçar Gandia amb Dénia.

Jo ja no recorde quan hi havia tren... La senyoreta que parlava pel micròfon deia que feia quaranta anys que el van llevar i que, des d’aleshores, estem desemparats i molt mal comunicats. Ara, per a més gràcia, cal recordar que l’única infraestructura potable que hi ha a la costa de les Comarques Centrals, que és l’autopista de pagament, ha tornat a apujar les seues tarifes.

Dit i fet, l’endemà havia d’anar el ministro de Fomento a València a explicar el pressupost que el Gobierno ha destinat a les infraestructures de la Región. Dit i fet, el ministro va dir que hi hauria uns dinerets per desenvolupar la línia de tren que unirà Gandia i Oliva, ambdues ciutats de la província de València. A Alacant, ni un euro! L’eix vertebrador del territori és l’eix vertebrador del territori valencià, i mai millor dit.

Acte seguit, els perfils de Facebook d’algunes de les personalitats que hi van assistir a la concentració –i d’altres que no ho van fer— estaven que treien espurnes de contents a causa de l’èxit de la reivindicació. A mi—i us ho dic de veres— em va sorprendre molt la reacció de la gent a la misèria, i més quan sabem que una cosa és allò que diuen i altra, allò que fan. No obstant això, em referme en la meua posició inicial i dic que si volen manifestar-se, concentrar-se, o fer allò que els plaga, que ho facen, però amb mi que no compten! Jo, per sort, encara em sent prou fort i digne per rosegar una corfa, per dura que siga, tot i que sóc sabedor que després de les molles ja vénen les sopetes.



Salvador Sendra