Apunteu ràpid, el mètode per a
guanyar la loteria es...
No correm tant i llegiu o
desplaceu-vos fins a la fi de l’article saltant la improductiva meitat per
saber com guanyar la loteria. Abans, un poc de política. D’ací a pocs dies,
exactament tres, tindran lloc noves eleccions a Catalunya. Cada partit s’esgota
doncs per reforçar les seues posicions i afeblir les dels contraris.
L’expectativa de vot no em va ni em ve, per a això es poden consultar els
nombrosos sondejos. Qui hi competeix a les eleccions, de nou això tampoc em va
ni em ve, tot i que mes d’un es tirarà les mans al cop dient que és molt allò
que està en joc, siga la unitat d’Espanya per a uns, que la continuació de la
lluita per l’emergència d’una nova nació per a altres, que el millor encaix
d’una regió rebel, en el cas dels que opten per una postura conciliadora.
Doncs bé, a mi això ni em va
ni em ve, allò que em sorprén es que es parle de noves eleccions el 21 de
desembre del 2017. Que sàpiga jo –i que algú em corregisca si ha canviat-, les
eleccions es convoquen a l’estat espanyol i Catalunya encara és una regió
d’Espanya cada quatre anys. Tanmateix, les últimes eleccions van tindre lloc al
setembre del 2017. Sóc de lletres i una persona de poques llums en general,
però crec no equivocar-me en dir que del setembre del 2015 al desembre del 2017
no van quatre anys sinó tan sols dos i un parell de mesos... ¿Que haurà pogut
doncs motivar una anticipació d’eleccions?
Supose que el resultat...
A les elecccions del 2015 el
nacionalisme català proindependentista guanyà i de llarg les eleccions. Pam
dalt pam baix, el 70% del parlament català era proindenpendista i ningú es
queixà en el seu moment que havien estat unes eleccions amanyades sinó unes
lliures en les que la gent, el subjecte elector, el poble de Catalunya, es va
decantar per la independència com abans el total d’Espanya als anys 30 ho va
fer per la República en detriment de la monarquia. Com acabà tot, començant per
la mal anomenada Guerra Civil car fou una sublevació militar amb recolzament de
l’Església i la dreta tradicionalista, és ben sabut; centenars de milers de
morts i un règim dictatorial, el de Franco, que durà prop de quaranta anys i
que deslligà a la Península Ibèrica (car a Portugal governava la dictadura de
Salazar) dels avanços socials a la resta d’Europa durant les dècades dels 50’s
i 60’s.
Se suposa que hem avançat
molt, ningú albira ni espera guerra enlloc, i ja és bona cosa i no un
sarcasme...
Ara sí, apunteu ràpid el
mètode per guanyar la loteria, o les eleccions, no importa. Si el resultat no
ens convé, val a dir, si no guanye jo, seguim jugant.
*Cal apuntar però que això no és una particular
malpraxis ibèrica. Arreu del món, i sempre caient les coses del costat del
poderós, quan no interessa el resultat es fa que continue el joc i es canvien
els actors (allò important, els factors, lampedusianament, deuen romandre
inalterats). Recents desclassificacions de papers han demostrat la implicació
de la CIA en l’assassinat del primer ministre iraní Mosadeg per haver gosat
nacionalitzar el petroli. Així les coses, fomentem la dissidència des del
costat de la religió atés que el Sha no era religiós. Hui la antiga Pèrsia és
la República Islàmica de Iran... Parlem també de les nombroses ingerències
nord-americanes a Centre-amèrica, Argentina o Xile? De les de França a Argèlia
o l’Àfrica Sub-sahariana??? Massa casos i poc espai...
Bucarest, 18 de desembre del 2017.
Lluís Alemany Giner.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada