diumenge, 19 de novembre del 2017

L’AVORRIMENT ETERN JA NO ÉS DE LA NOSTRA ÈPOCA

Resultado de imagen de superheroes
A la mitologia, tant fa d’on siga, hi ha hagut els déus i els humans. Les relacions entre ambdós no sempre han estat ben enteses ja que els primers es movien per un àmbit en què no hi havia el temps. L’eternitat, però, comportava d’altres facetes, i no totes divertides ni agradables, com, per exemple, l’avorriment. I per evitar-lo, les divinitats feien tot allò que podien: enganys, guerres, sexe, festes, sacrificis... Els segons, els humans, vivien en el món temporal i tenien altres preocupacions, tot i que, si fem servir el platonisme plotínic, hi intuïen la vida dels seus superiors i la intentaven imitar.

Entre déus i humans hi havia els semidéus, fruits de tantes i tantes expedicions divines recercant l’amor més passional entre els humans. El resultat dels encontres íntims entre les divinitats i la humanitat va ser algun que altre semidéu: Ulisses, Hèracles, Heràclit... i fins i tot el mateix Jesús! Però els herois mig divinitzats posseïen atributs humans barrejats amb poders inhumans, o divins (força descomunal, saviesa excepcional, bellesa sense igual, i altres), i vivien, ells sí, entre la resta de persones, tot i que tocats per la mà divina.

Els semidéus són la base de la creació de les grans civilitzacions del món i pertanyen a l’àmbit de la mitologia, de la literatura o del subconscient col·lectiu. Ara bé, si el naixement d’una nova civilització requerix d’elements mutants que li aporten la vessant mística inherent als pobles escollits, com expliquem la força que prenen els EEUU de després de la II Guerra Mundial? La nació escollida, tocada per la mà d’un(s) estrany(s) déu(s) va crear la seua pròpia mitologia semiracional per sustentar els semidéus: els herois dels còmics!

Malauradament, no tots han acabat d’entendre la gràcia del projecte il·lustrat –per això de les il·lustracions— i han vist els personatges com a simples entreteniments, mentre que la seua gran aportació ha estat la de canviar l’ordre mundial, ja que, des que el món és món, hi ha hagut elements amb característiques excepcionals. La radioactivitat, un experiment secret o una prova militar errada han estat els detonants del nou model nord-americà, tot i que encara hi roman alguna que altra divinitat de les de tota la vida. Jo, però, trobe a faltar l’avorriment etern, ja sabeu...



Salvador Sendra