L’IAE és
l’Impost d’Activitats Econòmiques que cada seu fiscal paga al respectiu
ajuntament, on té la ubicació. Segurament, per als ajuntaments, eixa és una
important font d’ingressos, tot i que els sol gestionar l’estat. Si és així,
dit impost ha d’anar i tornar i, és clar, quien
parte y reparte... Pense que les grans empreses s’instal·len en un lloc
concret per dos raons: perquè és allà on han nascut i han crescut o perquè els
resulta beneficiós econòmicament –i ací incloc els beneficis d’associar una
marca a un lloc.
A Catalunya, hi
ha una important fuita d’empreses. Però s’ha de saber dividir la situació entre
els bancs i la resta. Els bancs han decidit eixir-ne per qüestions de
cotització borsària i per la fuita de dipòsits. Si s’han traslladat a causa de
la independència (per protegir els dipòsits d’una possible eixida d’Europa) és
perquè realment creuen que s’aconseguirà. La resta d’empreses, supose que ho
fan perquè creuen que els anirà millor baix l’aixopluc d’España o perquè temen
el boicot dels españoles als
productes catalans; qui sap.
A la Comunidad
Valenciana, hi va haver una desfeta brutal del teixit financer i empresarial.
La primera, a causa de les vendes de les caixes d’estalvi a entitats alienes i,
la segona, a causa de la fallida d’importants empreses constructores. No
recorde escoltar ningú dient que era la roïna, sinó al contrari: la culpa la
tenia una determinada política i un partit polític governant. No recorde que hi
hagueren constants notícies sobre el nombre d’empreses que feien fallida o
sobre les que absorbien des d’altres llocs; sembla que es tractava de calmar la
gent del desastre més gran dels darrers temps. Ara, més bé s’intenta fomentar la
catàstrofe, més que siga fictícia.
Al final, he de
dir que ha eixit l’enquesta sobre el nombre aturats i no hi ha gaire interès si
s’analitza de manera anual però, no obstant això, s’analitza de manera mensual.
Les previsions econòmiques generals no són gaire optimistes, però d’això ja
vaig escriure l’altre dia. Les inversions pressupostàries per a 2018 no se
saben perquè ningú en parla, i menys encara sobre les relacionades amb
Catalunya. I, finalment, cal dir que la deslocalització de les seus de les
grans empreses, com a molt tindrà repercussió en l’IAE de Barcelona o de
Sabadell, perquè el vertader perill està en la deslocalització de la producció,
de la qual ningú ja s’enrecorda perquè no se’n parla.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada