Prou tan poc que
no arriba ni per a la famosa dita que “Plou poc però per a tan poc que plou,
plou prou”.
Un dia, eixia de
l’òpera d’Alicante i, a la façana d’enfront, hi havia un cartell en cada balcó
demanant AGUA PARA TODOS. De camí cap a casa, hi havia cartells en qualssevol
llocs (tanques d’horts, polígons industrials, ajuntaments, cases
particulars...) i, a la ràdio, sembla que no hi havia altra notícia. Es
reclamava a Rodríguez, l’aleshores president del Gobierno, que assecarà l’Ebre
per traslladar l’aigua a Murcia i a Alicante perquè tots hi tenien dret i la
Constitución així ho contemplava. Deien que eixa aigua era per a l’agricultura.
Eren temps gloriosos d’entrepans i autobusos, de manifestacions i paella, de
Gürtel i Coca-cola.
Ara em sorprén
que ningú demane res, o que no ho faça amb la mínima vehemència. Escoltes
alguna que altra declaració en alguna emissora on, sense massa gana, es reclama
el reg, però sense excés d’ímpetu, la veritat. Tot i que jo pense que estem en
un moment gloriós perquè, amb Catalunya intervinguda i amb un partit tan
constitucionalista al poder central , ben poc costaria aprovar ara els
transvasaments d’aigua des de l’Ebre, o augmentar els de Castilla, aprovar les
obres i, fins i tot, començar-les.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada