dimarts, 3 d’octubre del 2017

TERÀPIA AMB L’ELEMENT LLIURE DEL SWING

Resultat d'imatges de george gershwin rhapsody in blue
De nou, posats a treballar pel futur del món, tot i que siga divendres a la vesprada, he decidit d’obrir la consulta per fer-me càrrec d’un nou cas clínic: una senyoreta que es troba en un punt d’indecisió, en la seua vida, i que entén que el moment actual és d’una importància transcendental. Jo, malgrat la seriositat de la demanda –i tot i disposar ja del remei adequat—, he de dir que cabal ho és tot i, alhora, no ho és res: tot allò tan important deixa de ser-ho, i a l’inrevés, depenent de les copes de vi que hom haja begut.

Arribar a esbrinar el cas a partir de la informació a què tinc accés no ha estat fàcil, en este cas, perquè no he fet cap sessió de divan, ni de teràpia grupal, ni d’espiritisme, ni de ioga; o siga, que no hi ha hagut contacte amb la pacient. A més, encara no he sabut el resultat de l’altre cas, del pacient a qui li vaig receptar Saint  Saëns i Debussy, si no recorde malament... Podria haver-se suïcidat! No en sé res, però confie que ha sobreviscut i campa lliurement perquè la teràpia va resultar satisfactòria.

Ara, davant del nou repte, el remei és ben clar: aplicaré George Gershwin. Es tracta d’un cas de manual... M’agradaria, per tant, que cada dia, de camí cap a casa, i encara dalt del cotxe, escoltara Rhapsody in Blue amb les finestres pujades i un ambientador de coco i sals marines. La manera amb què el compositor barreja la llibertat del jazz amb la formalitat clàssica pot aportar a la pacient alguna pista sobre la relació de l’individu amb el món, puntualitzada detalladament pel paper del piano en la dialèctica que desenvolupa amb l’orquestra.  

En esta peça musical, hi podem observar els elements lliures que habiten entre la capa social en falsa harmonia, els individus curiosos que es mouen i belluguen sota el batec del swing intentant encaixar enmig d’una  partitura de què el clarinet n’és un reclam... I, tot i això, respectant i respectant-se, de moment, perquè estem en el primer pas de la llarga teràpia que acabarà, si els esperits ens ho permeten, amb La consagració de la primavera, d’Stravinski, per enviar-ho tot a fer la mà!



Salvador Sendra (terapeuta)