Quan es va posar de moda tot això dels metrosexuals, les
empreses dedicades a l'estètica van obrir tot un món: homens masculins i
consumidors de tota mena de potingues i altres elements relacionats amb un
terreny abans femení! Després, hi ha qui pensa que això de les barbes és una
contrapartida a la finor imperant, però jo puc defensar la negació: les barbes
no han estat de moda per masculines, sinó per negoci. Depil·lacions de cames,
de braços, de pits, de celles, de... el pèl es va transformar en l'enemic de
l'home modern fins que... fins que els mascles es van quedar calbs!
I, què podien fer les fàbriques amb els sabons, les laques,
els fixadors, les cremes hidratants i altres elements destinats a la cura de la
cabellera? Doncs, fàcil: van posar de moda les barbes fins que, si més no,
s'exhauriren els excedents. Ara, però, entrem en un moment d'incertesa perquè
l'home masculí està pelat com una pilota de futbol i, a més, està perdent la
barba a causa del nou estil rasurat. A tot això, cal afegir que la resta de pèl
del cos ja l'ha abandonat; i és este home masculí i modern, impolut, pelat en
la seua totalitat, el potencial consumidor de productes d'estètica que, durant
la crisi, s'ha estat afaitant cames, braços, pit i pito pel seu compte i
risc.
Cremes depil·latòries, productes hidratants per a després,
colònies adequades a cada moment o part del cos, sabons per a la cara, per al
cap o per al piu, pomadetes antiarrugues i adequades a cada indret (ulls,
galtes, bigot...). M'adone que no tinc la capacitat per seguir ni per inventar
res més però, d'altra banda, tot i no poder preveure un futur que vaja més
enllà del maquillatge viril, he sabut interpretar el passat i el present. Acabe
ací: me'n vaig al gimnàs!
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada