Curs d’estiu
sobre educació plurilingüe: no entre en els detalls de les jornades, tot i que
es veuen dos clares posicions filosòfiques: la platònica (la dels ponents) i
l’aristotèlica (la de l’auditori). Però, allò important és que vaig passar prou
calor travessant València, cada dia, perquè, vulguem o no, es tracta d’una
ciutat provinciana.
A partir d’esta
observació, em crida l’atenció que l’autobús, en el millor dels casos, tarda el
mateix temps que un vianant per arribar fins a l’estació del Nord. Jo preferisc
anar passejant perquè este és el poc exercici que faig al llarg del dia. Altra
gent preferix agarrar l’autobús i pujar a la quarta planta amb l’ascensor
perquè supose que no vol arribar cansada
al gimnàs, ja que no es pot observar cap guany quant a temps i el preu és
insignificant.
Al meu costa hi
ha un seguit de gent amb un coeficient intel·lectual superior a la resta, cosa
evident perquè des de la posició on em trobe és des d’on s’observa tota la
pantalla, i ja se sap la importància que actualment tenen les projeccions a les
classes, i més quan s’ha de parlar més de trenta-cinc minuts. Des dels altres
llocs, no es podia apreciar la pantalla correctament i la gent l’alçava i es
movia per poder observar-la.
L’última
professora, molt moderna i que parlava moltes llengües, ens va presentar una
aplicació per al mòbil en què es podia fer algunes coses, supose que molt
importants, però que no recorde perquè em va pillar en eixos moments de
desconnexió. Però, i ací és on ve la sorpresa, dos de les cinc persones que em
voltaven no tenien telèfon. Em vaig emocionar tant que els vaig demanar de
fer-m’hi una foto. Semblaven persones felices i amb gana de beure i menjar, a
més d’intel·ligents, per la posició on estaven ubicades.
Em crida
l’atenció que hi haja gent que visca sense telèfon mòbil; i ja no dic res dels smartphones. La llibertat deu ser
semblant a això, i l’autonomia. De l’altra manera, sempre estem sotmesos al
control i a la vigilància, tant en els moviments com en les recerques o l’ús
dels aparells. A voltes voldria ser menys curiós i, per extensió, guanyar
llibertat llançant el telèfon a la teulada del veí, com va fer el meu oncle.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada