divendres, 7 de juliol del 2017

L'1 O NO IMPORTA A NINGÚ

Escolte el resum de premsa d'una ràdio de qualitat minvant i diuen que han fet una enquesta i que, entre les deu qüestions que importen els ciutadans, en l'última posició hi ha la consulta catalana sobre la independència. I mira que hi ha hagut matxaca per part d'uns i altres; i mira que ens ho volen fer empassar com si el món s'acabara; però no el Gobierno, ni el Govern, que van fent camí, l'un i l'altre, sinó que ens ho ha fet agre algun que altre mitjà de comunicació d'eixos que es diuen progresistas, com la ràdio de referència.
El Gobierno no es mou, com no s'ha mogut mai, i cal recordar 1898. El Govern va fent camí, com es va comprometre a les darreres eleccions; el Gobierno, també. Les persones normals es troben afectades per situacions més banals i directes, com poden ser les rebaixes de l'estiu, el tint dels cabells, la paga extra o la faena. Eixes coses vinculades a la identificació de l'individu envers el grup, ja se sap. Però, a més, he escoltat altra notícia en què una persona crec que es tractava d'un inspector dels Mossos d'Esquadra es queixava de l'escassa implicació d'eixa generació que s'anomena millennials, titllada de malcriada i d'incapaç d'assolir responsabilitats. Les crítiques, però, no s'han fet esperar.
Tota l'estupidesa que envolta la generació del canvi de mil·lenni ―com diuen eixos que saben del tema és possible que estiga nodrida pel desballestament de la família patriarcal, clàssica i estructurada, dic jo que diria Lacan... A més, si són ells qui agarren els telèfons quan es realitzen les enquestes, ja tenim els resultats explicats i analitzats sobre la reacció de l'opinió pública. Ara bé: què pot pensar una generació que passa prou de tot quan se'ls pregunta per allò que Lacan anomenava l'«autre Je»? Segurament, de tot allò referit a esta imatge externa d'allò que els envolta, els millennials pensaran en el gimnàs, la depil·lacció, els cabells o el bronzejat.
Les enquestes, com tants altres apartats de la vida, haurien d'adaptar-se a allò que interessa a les persones, i no a les coses que importen als polítics que casualment subscriuen això que acabe d'escriure, als sociòlegs o als economistes. I quan açò no es dóna, les respostes són les que són, i creen un cert desencís entre els dirigents i els enquestadors.
Ara, per resumir, crec que s'haurien de realitzar estes consultes des d'altra perspectiva com, per exemple, preguntant a la ciutadania sobre el pentinat de Puigdemont, el coll pujat de Rufian, les arracades de Cospedal o els abdominals de Rivera i, partir d'aquí, extraure les conclusions vinculades a temes més generals, com per exemple, el procés d'independència.


Salvador Sendra