divendres, 2 de juny de 2017

LA HIPOCRESIA ÉS LA MARE DELS PRESUPUESTOS

Hi ha actes de tan gran hipocresia que haurien de ser recordats durant una bona temporada i, a més, fer-los servir de referent per explicar la baixesa humana als futurs ciutadans; en estos presupuestos se n’han vist un parell, i de grossos. En primer lloc, no hauríem de tindre cap problema a dir que es tracta de un pressupost tutelat per ETA, si pensem en algun moment que l’argumentari que ens ha fet empassar el PP al llarg de la darrera dècada té algun sentit i alguna credibilitat. Les similituds i els enllaços que permeten a qualsevol persona amb una memòria mínima els podeu buscar vosaltres mateix en una o altra font (premsa, àudios, youtube, blogs...); tant fa.

D’altra banda, i malgrat l’èxit de Pedro Sánchez a les últimes primàries –i a les penúltimes— cal  dir que la seua posició respecte als comptes generals no ha canviat gaire del de la gestora perquè el diputat de Nueva Canarias, i cal recordar-ho, va fer campanya amb el PSOE. I d’este comportament es desprén que al darrere de l’aprovació dels comptes hi ha la mà dels socialistes, amb l’agreujant que estos s’aproven sota el comandament de Pedro Sánchez i no de la gestora, que es renta les mans –supose—, ni de Susana.

Però, i com deu pensar González Pons, tot i la presència d’ETA en el subconscient de part de la negociació, i de la mà llarga del PSOE, pense que en el top ten de la hipocresia es troba es troba el cínic mediocre, per excel·lència: Albert Rivera. Ciudadanos va dir i va repetir fins a l’extenuació que no acceptaria pactes amb els nacionalistes, a més de fer servir un discurs centralista que vol eliminar tot premi i tota gratificació lligada als territoris. I està clar que la línia que intenta seguir, a més d’impossible, tot i que el col·locaria en el centre de qualsevol negociació, no passa de ser pura demagògia.

Finalment, cal esmentar que els demonitzats per part de la premsa –la poca premsa— progre, o els pobres il·lusos que no poden entendre la demanda dels partits regionals per millorar la seua terra i els seus habitants, no posseïxen un argumentari sòlid si se sap que les majories absolutes són centralistes per natura. Ara, a esperar la reforma del sistema electoral que proposa Ciudadanos per ser ells, i no altres, els grans beneficiaris de cara a una nova cita electoral. Liberals però jacobins i hipòcrites!



Salvador Sendra