dimecres, 3 de maig del 2017

PER AIXÒ ESTÀ THERESA: PER ARREGLAR-HO TOT!

Hi haurà aviat noves eleccions, al Regne Unit, per formar un govern suficientment fort per a conduir este territori durant l’abandó de la UE. Ha estat molt sobtada, realment, la seua convocatòria, i Escòcia la farà servir com una mena de referèndum d’independència avançat: el partit independentista escocés podrà sondejar el seu poder de cara a la nova consulta perquè deixar el Regne Unit pot significar abraçar la UE.

La rendibilitat sol ser sempre la carta que s’ensenya a l’hora de decidir, com ha estat el cas, sobre la continuïtat de la relació europea. L’economia, i tot s’ha de dir, va ser la base de dita unió —a la CEE— però, per atorgar-li més vincles, es va intentar una major implicació dels seus integrants: massa per a uns i escassa per a altres. Ara, el Regne Unit fa servir eixe pragmatisme que sol caracteritzar els anglesos des de Locke per intentar dotar de contingut i de raó eixa decisió que va ser presa, de manera visceral, per l’altra part del cervell humà: per la irracional i fantàstica.

La Lliura Esterlina ha caigut un 10% des que es va anunciar el resultat de la consulta, tot i que ara sembla recuperar-se de mica en mica. Els anglesos, per tant, han patit una davallada del poder adquisitiu bastant important, i més si es té en compte que n’hi ha molts repartits per tot arreu que viuen de pensions, d’estalvis, de lloguers o de negocis vinculats a la moneda britànica. D’altra banda, però, eixe territori passa a ser un indret interessant perquè, com diuen els economistes, guanya en competitivitat.

El PIB anglés sembla que augmentarà, en part a causa d’eixa novetat, tot i que no ho farà en una mesura que els permeta cobrir el dèficit monetari. I pense que esta raó és suficient per analitzar les coses sense barrejar-les perquè, d’una banda, els votants del Regne Unit van decidir d’abandonar la UE, però no ho van fer de manera analítica, ni racional, sinó que ho decidiren visceralment i fantàsticament. Els líders del Brexit són uns mediocres i no poden conduir el procés d’una manera eficient, i això ho sap Theresa May.

Les noves eleccions poden servir per intentar dotar de contingut eixa ocurrència del referèndum, però això passarà si es depuren els càrrecs que han de fer la transició i es fan servir persones que puguen transformar en positiu tota eixa càrrega negativa de la resposta popular. Escòcia, però, té la segona part de l’oportunitat a la mà, tot i que no entenc la gana que tenen de continuar a la UE, i més encara quan la deriva és evident i encara no se sap el nou model que la Unió prepara per al futur. Pense que els aniria millor si feren servir la visceralitat i la irracionalitat, com es va fer amb la consulta de la UE, i qui vinga darrere, que tanque: les grans decisions es prenen així: som humans!


Salvador Sendra