dimecres, 12 d’abril del 2017

DONCS, SÍ: EN LA VARIETAT ESTÀ EL GUST

Fumar tabac nicaragüenc és com com beure vi de Somontano: fins que no t'endinses no saps què t'has perdut. A Gandia han obert un estanc on hi ha una gran varietat de puros de tot arreu i cal anar per gaudir-ne una mica més i fumar millor. Jo ja els havia tastat, tot i que ja feia un parell d'anys que no en fumava, però l'altre dia m'hi vaig arriscar, vaig pasar per l'estanc, en vaig comprar uns quants de variats i el primer, un Manuel Alonso robusto em va semblar de categoria. Óscar, però, va tindre algun problemeta amb el tir.
Ahir dissabte que el temps acompanyava i el menú, també, em vaig atrevir amb un Perdomo 20 th anniversary, robusto i maduro. Este sí que tenia el tir perfecte i la qualitat de la fumada, de primera, per suposat. Les fortaleses d'ambdós puros són semblants a la dels havans, cosa que al·legra els nostàlgics com jo que defugen endinsar-se en tot el tabac dominicà que vaja més enllà del Macanudo, i del mexicà, en general, per fluixos. Personalment, el Manuel Alonso em va captivar, i tornaré a comprar-ne, malgrat el problema de tir que espere que fos un cas aïllat. El Perdomo el vaig haver de sagnar en l'últim moment, cosa que em va recordar la fortalesa aconseguida a l'encesa. La resta, vaig gaudir d'un cigarro complex, elegant i amb mil matissos.
Sembla que hi ha també tabac hondurenc, a la cava, o això em va semblar vore. Realment, també m'agrada este producte que conec lleument d'alguna volta que he pogut adquirir-ne. La setmana que ve, si passe per Gandia, tornaré a endinsar-me en la cava per buscar-ne d'Honduras i gaudir d'una vesprada de dissabte al solet amb un bon porto. Vos ho contaré si voleu, tot i que pense que ho hauríeu de provar!


Salvador Sendra