dilluns, 13 de març del 2017

ESPECIALISTES SENSE ESPERIT, GAUDIDORS SENSE COR

Vostés recorden quan, fa uns anys, per l’inici de la crisi, es deia això que calia tornar a les essències del capitalisme per poder eixir de tota eixa espiral catastròfica que es veia vindre? La majoria dels polítics del moment van optar per fer servir estes paraules i els pobres ciutadans-votants, vam pensar que eixa era la solució més adequada per a una forma d’entendre el món que ens havia dut tants beneficis. Ara podem pensar que tot era un deliri causat per una sobredosi de mediocritat.

Pensar en l’estupidesa d’esta afirmació ens situa en una cruïlla interessant; d’una banda, es pot intuir que tornar als inicis d’este sistema ens pot ser útil i, d’altra banda, ens pot transmetre que el retorn a la situació primària es pot fer d’una manera artificial i induïda. Les dos coses, però, ho tenen difícil per sostindre’s i, mirades en perspectiva, poden fer riure. Weber, a 1901, ja pensava que l’essència d’eixe capitalisme s’havia perdut abans de la I Guerra Mundial, cosa que significa que unes crisis han estat més violentes que altres, i que n’han hi hagut moltes.

Per a Weber, la cosa ha funcionat mentre el sistema ha estat motivat per l’esperit. Una volta que esta força ha minvat, el deure professional ha quedat desvinculat de la seua figura ideal i, per tant, el progrés ha romàs fins ara com una simple raó econòmica, o podríem dir que tècnica. Weber ho transcriu de la següent manera: «especialistes sense esperit, gaudidors sense cor». Jo, personalment, pense que s’ajusta en gran mesura a la realitat. El seu autor, en altre temps, haguera estat considerat un profeta!

Al segle XXI, una persona que es considere hedonista ha de ser conscient, per damunt de tot, que necessita del cor per a gaudir de la vida i de l’esperit per a realitzar qualsevol professió o tasca perquè, si no és així, difícilment podrà mantindré la dignitat més d’una setmana, si seguim les directrius de Weber però, i si el mateix autor retorna a la mentalitat de la Il·lustració per a fonamentar eixe capitalisme, on és que hem d’ubicar el cor i l’esperit? Personalment, sempre havia entés que eixes coses pertanyien al Romanticisme i, per això, només puc pensar que el punt de vertader interés per al sociòleg alemany és el moment del trànsit entre ambdós períodes.

Per ara, sembla que ja hi ha qui ho ha començat a promoure amb la tornada a les fronteres proteccionistes dels estats-nació i, casualment, esta gent és la que ara preocupa als qui pensaven en eixa refundació capitalista; segurament a causa de l’escassa il·lustració dels partidaris perquè, pel que puc endevinar, s’ha de ser il·lustrat per esdevindré romàntic.



Salvador Sendra