dijous, 16 de febrer del 2017

LA INTEL•LIGÈNCIA EMOCIONAL




Un alumne, amic, em va explicar, amb molta paciència, què era la intel·ligència emocional i, després d'un gran esforç, vaig poder entendre una mica el seu fonament i la seua base científica –perquè este xic va insistir molt en eixa paraula. I no cal que vos conte la manera en què una persona mancada de tota esta intel·ligència, com jo, ha pogut entendre la seua finalitat, així com l'adquisició de l'hàbit emotiu: quasi impossible.
Jo sempre havia pensat que eixes coses formaven part de la parapsicologia, o de sabers més vinculats a un món que no arribem a percebre de manera intel·ligent i ens hem de guiar per les pulsions, els sentiments i les emocions per poder accedir-hi. A més, sempre em cridava l'atenció que el dilluns, l'aula dedicada a estes classes amaneguera amb totes les taules mogudes, i les cadires! Imaginava una sala on els esperits convivien amb els humans i on el mobiliari i les persones entraven en una mena d'èxtasi disbauxat que ho removia tot, per dins i per fora, alhora que sonava la Danse macabre, de Saint Saëns. Ja fa mesos que em crida l'atenció esta situació.
La meua tranquil·litat ha augmentat ara que, a més, la psicologia forma part de les ciències radicals, mèdiques i científiques, perquè per preparar-te per a l'ingrés a la facultat, ho has de fer des d'estos estudis previs; abans s'hi entrava des de les ciències socials, i això obria el camí de l'anàlisi massa personal i de la psicoanàlisi de divan. El món ha canviat molt i les pors de l'individualisme narratiu van disipant-se sota el rigor intel·lectual de les matèries serioses.
La distància entre la psicologia i la sociologia ha augmentat des que les ciències de la salut han abraçat la nova formació psicològica mentre la societat camina per altre sentit, tot i que siga en la mateixa direcció. Amb Freud tot era poesia i ocultació però, i ara? Si la genètica s'ho està emportant tot al seu camp, quin camí li queda per recórrer, a este estudi? Donar a conéixer un fet genètic és quasi com si es diguera que ha ocorregut perquè Déu ho ha volgut; o siga, que és inqüestionable, vaja! Ara ja heu comprovat que la meua intuïció anava ben encaminada quan estava relacionant això anomenat intel·ligència emocional, de manera inconscient, amb les elucubracions més fantàstiques: deu ser cosa del subconscient, encara!

Salvador Sendra