dilluns, 23 de gener del 2017

UN PACTE DOLENT PER A LA MARINA

S’ha firmat la renovació del Pacte del Botànic i, com sempre, els grans perdedors hem sigut els habitants de la Marina Alta. Recorde una reunió a la qual va vindre Àgueda Micó per vendre’ns les bondats de la coalició de govern que hi ha ara a la Generalitat; crec que va ser als Poblets, on l’eufòria dels assistents era més que evident, així com la seua escassa capacitat per a la crítica.

Quan la conferenciant va acabar d’exposar els beneficis de la investidura, els quals no vull entrar a avaluar, entre altres coses perquè el meu punt de vista és molt simple i vos les podeu imaginar tot sols, brollaven corets i eufòria per tot arreu. Només una veu crítica es va alçar per preguntar i corregir: la meua. Em va sorprendre la negativa a arribar a la majoria d’edat de la coalició, amb eixa adolescència que només es percep en la seua totalitat si s’és habitant de la Marina.

Recorde que vaig exposar que, per a la comarca, el pacte signat era realment dolent perquè hi ha tres puntals que fonamenten la nostra economia i la qualitat de vida, tres, i cap d’ells va estar recollit per Compromís: les infraestructures (PSOE), l’urbanisme (PSOE) i la sanitat (PSOE). Em va contestar amb evasives, dient que tot era una pinya i que hi havia les secretaries i bla, bla... No hi haurà tanta pinya quan són els de Compromís els primers a queixar-se, com si encara estigueren a l’oposició!

Ara que s’ha renovat el Pacte, i que no s’ha tocat cap de les conselleries, pense que és l’hora de recordar-ho, entre altres coses perquè en el seu dia ja vaig dir allò que pensava. Hi ha coses importants i altres que no ho són tant, i s’ha de saber distingir. Hi ha coses, però, que poden ser cabals en un territori mentre que en altre no tindre gaire importància. Seguisc pensant que la Marina no pesa una quarta en cap govern perquè no s’ha assolit cap de les competències que li són més interessants i, per això, ho repetisc hui.

La mobilització i la contribució al canvi polític a què ha ajudat en gran mesura esta comarca no ha tingut el premi que es mereixia. Hem estat relegats a la perifèria autonòmica i a l’economia i la sanitat d’una colònia, o pitjor encara, d’una reserva, quan estem situats en una de les àrees centrals del territori. El PSOE de la LRAU, i de les privatitzacions és qui ostenta les conselleries que més ens afecten, ens agrade o no, mentre que Compromís es dedica a fer una mena d’oposició de baix volum al Govern, com si encara no manara.



Salvador Sendra