dissabte, 17 de desembre de 2016

UN NADAL CARA A LA PANTALLA

M’agrada vore eixes fotografies on hi ha gent mirant la pantalla dels telèfons mòbils. Jo, he de confessar que també ho faig quan estic en una reunió, tot i que siga de faena; en els menjars d’amics, tampoc em costa de fer i, fins i tot, ho faig quan estem molt poquets a taula. Abans pensava que m’havia de reprimir de fer eixes coses, però ara pense que no es tracta de mala educació, sinó d’optimització del temps i de l’espai.

La qualitat de la conversa ha empitjorat tant que cada volta que m’he d’enfrontar a una em faig malalt. D’entrada, ja supose que no m’importarà en absolut què m’ha de dir la persona que tinc davant, o les persones. I això és ben trist, no n’hi ha dubte. A més, si ja he dubtat de la qualitat de la conversa, normalment causada per l’ús tan pobre que es fa del llenguatge, així com de les possibilitats comunicatives humanes, millor serà que no ens plantegem res sobre el seu contingut.

No sé si la causa és la baixa qualitat educativa ─supose que no perquè ara ja estem a la mitjana europea, segons l’estudi PISA─ o què collons passa però crida l’atenció la poca informació que tenim de qualsevol cosa important. Solem aportar, com a molt, una frase lapidària, o una sentència, que acaba, sovint, amb una opinió personal que sol voltar sobre si m’agrada o si no. I, clar, amb este ambient és molt difícil d’interactuar amb l’altri. Enllaçar dos idees ja és cosa de superdotats!

A les reunions de treball, la situació és semblant a les ja exposades anteriorment perquè la ínfima qualitat discursiva de qui ens envolta es troba quasi sempre acompanyada de la magnificència de l’ego i, per descomptat, això li aporta el plus de insuportabilitat que cal per buscar una evasió ràpida. En realitat, es tracta d’una reacció a vida o mort. Recomane, per tant, la desconnexió, més que siga temporal, per motius de salut.

Com a Instagram sempre hi ha dones boniques ─o hòmens, si s’opta per esta preferència─ per al meu gust eixa és l’opció ideal: alegra, entreté i no deixa rastre. I m’agradaria que ho tinguéreu en compte ara, a Nadal, perquè vos pot salvar d’una bona. Però dels dinars i sopars d’estes dates no vull escriure res perquè els meus comentaris al respecte ja sobren.


Bones festes!



Salvador Sendra