dimecres, 21 de desembre de 2016

LA LLENGUA DELS SENYALS

Ara que fa mal oratge i que estem més temps a casa del necessari, tenim la possibilitat de pensar i reflexionar una mica. I les coses que em vénen a la ment, segurament a causa de la pluja, estan quasi totes relacionades amb les tempestes i els desastres que provoquen. A açò, ben poc puc aportar; només vull apuntar la diferència entre fenomen meteorològic i desastre —o qualsevol altre sinònim—, que no és altra que la manera en què afecta els interessos humans: fenomen, sense humans; desastre, amb humans. I dins del mot humans, pareu molta atenció a la quantificació de les pèrdues a l’hora de qualificar les dimensions del fet.

Unes construccions inadequades, per exemple, poden provocar que, allò que en un principi era una pluja sense més, passe a ser un desastre sense pal·liatius i, per tant, amb esta realitat hem de pensar que la natura gairebé no aporta res, sinó que som els humans qui ho provoquem. Però no vull que es quede aquí la cosa perquè l’altre dia, en un dels periòdics més meravellosos que es poden trobar a la premsa española, hi havia la peculiar interpretació d’un fet que va ratllar el desastre: una xica, al Port de Sagunt, es va quedar aturada en un pas de la carretera que s’estava inundant. Els bombers van haver d’actuar per salvar-la de damunt del capot del cotxe, on havia pujat mentre la filmaven els curiosos.

La interpretació del periòdic líder de la prensa española va ser ben curiosa perquè apuntava que el senyal que alertava de la possible inundació estava escrit només en valencià i —clar— podria haver-se donat el cas que la xica no l’haguera entès. Per tant, allò que havia estat un simple fenomen meteorològic quasi deriva en una catàstrofe, a causa de la redacció d’un senyal de transit en una llengua gairebé incomprensible per a una persona normal. Jo ho entenc, la veritat, i faria el mateix si pensara de presentar alguna demanda per ajudar la meua clienta.

L’altre dia van denunciar un amic per saltar-se un stop. No va passar res més enllà de la quantia de la denúncia que rebrà aviat. Això que va ser un fenomen provocat per l’excés d’acceleració i la manca de frens haguera pogut ser un desastre si s’haguera endut algú per davant, el meu client-amic. Segurament em dirà que li presente algun recurs per a vore si s’escapa de pagar; cosa normal. I són els dies de pluja els que et permeten pensar relaxadament i, si cal, preparar les coses per al futur. Segurament, el senyal que indicava que el vehicle del meu amic s’haguera d’aturar en eixe creuament, estava en anglés. Ell, si no recorde malament, és de la vella escola i va estudiar francés a EGB.



Salvador Sendra