dilluns, 12 de desembre de 2016

CATOLICISME CONTRA XENOFÒBIA

Saben aquell que diu que hi havia un estat anomenat Àustria i un dia hi ha eleccions. A la segona volta d’eixes eleccions arriben un partit d’extrema dreta i altre d’extrema esquerra —és un dir. Hi ha gairebé un empat però, al final, guanya per poc l’esquerra. Hi ha denúncies respecte al tràmit del recompte dels vots i s’ha de tornar a votar. Es torna a realitzar el procés i guanya l’esquerra amb més solvència. I a Europa se n’alegren de la victòria!
Un candidat d’un partit ecologista sense cap afiliació és el nou president austríac, i tots se n’alegren —o quasi tots—, per Brussel·les. Però l’altra part de l’acudit, la vessant oculta que li aporta la gràcia, és, precisament, això que no diuen: on estan els partits moderats? A la primera volta van caure, i eixa és la raó de la història. El fracàs que va suposar la primera ronda els ha fet aplaudir una victòria que, si es donara als respectius països, els faria estirar-se els cabells.
La polarització política està tornant-se tan evident que a França es podria donar el cas que Fillon i Valls li hagueren de donar suport, a Melenchon, per molt que ara siga un extremista, un radical i un populista antisistema. I tot per aturar la possible presidència de Le Penn. A Holanda, altre tant pot passar front a l’ultradretà ros de qui ara no recorde el nom.
Imagine un paisatge parisenc de tardor com el que ara pinten els diaris francesos i on un seguit d’importants bancs de la City es disposen a instal·lar-se al centre de negocis de París. D’il·lusió és viu però no es menja. Vos imagineu que a França guanye Le Penn les pròximes eleccions? Marine que es planteja també d’abandonar la UE... El pobres banquers, que es trobarien de mudances en eixe temps, què farien? Doncs això que esteu pensant ara, precisament, si és que vau llegir l’article en què explicava perquè crec que Irlanda és la gran beneficiada del Brexit. El capitalisme defugirà el seu terreny natural —el protestant central— per refugiar-se en altres indrets —catòlics perifèrics— perquè els seus fonaments ètics estan tots ensorrats.
I eixa és la raó per la qual ara m’estic plantejant de repensar la pròxima crisi d’una manera força entenedora i, com no, enfocada des de la perspectiva religiosa, que mai passa de moda. Els estats europeus perifèrics més catòlics (pigs) són els que pitjor han dut això que s’ha anomenat capitalisme, com explica de meravella el meu llibre de capçalera escrit per Weber, però són els que menys representació ultradretana i xenòfoba tenen als respectius parlaments. Per tant, si es tracta d’una crisi, esta haurà de ser l’enèsima del capitalisme, i no política! Als estats catòlics perifèrics, l’augment de la ultradreta és encara fluix, en comparació amb els altres, i aplicar la paraula coincidència sembla massa forçat quan es tracta de fets constatables.


Salvador Sendra