El rebombori que ha alçat l'afer Espinar pense que mereix una reflexió.
Primer de tot cal dir que el cobriment de la notícia pels mass media té més a veure amb interessos espuris que amb un
tractament seriós del tema. No deixa de ser curiós l'acarnissament en aquest
tema i el tracte que s'ha donat per eixos mateixos mitjans a temes referents a
les grans trames de corrupció. I és clar, dotant el tema d'un cobriment
excepcional se'l posa a la mateixa alçada que altres temes molt més greus.
L'objectiu és clar, atacar a Podemos i Pablo Iglesias per tornar-li al P$x€ un
status que ell mateix han llençat a les escombraries.
No és res nou. El cas d'Íñigo Errejón amb la Universitat de Málaga; el cas
de la fundació CEPS; el cas de Monedero i la seua empresa, el cas de Pablo
Echenique amb el seu assistent personal... No són pocs els intents d'enfangar
a Podemos per posar-los a la mateixa alçada que la resta de partits quant a
corrupció i intent de desprestigiar els seus càrrecs. No obstant això, tots
aquests temes no deixen de tindre un cert interés des del punt de vista ètic
i/o moral.
La tríada que regula el comportament humà està formada per l'ètica, la
moral i la legalitat. Sovint aquests tres termes són confosos, més pels mitjans
de comunicació que en fan un ús absolutament banal i interessat d'aquests. Pel
que fa a l'ètica i la moral, no són pocs els filòsofs que advoquen perquè no hi
ha cap diferència entre ells. Jo sí que crec que hi ha diferències. L'ètica
s'encarrega del que “ha de ser", la moral del que “és". Així l'ètica
s'encarrega de buscar com hauria de ser el comportament humà, d'establir unes
regles de conducta per a la societat. L’ètica és l'aspiració respecte del
comportament humà. La moral són el conjunt de regles que els ciutadans apliquen
en la seua vida quotidiana contínuament, el que realment fan cada dia i que
majoritàriament es considera adequat. La legalitat és simplement les conductes
que l'Estat imposa, que poden tenir una base ètica, moral, ètica i moral o cap
de les dues.
Cal entendre també que no hi ha una ètica única. Encara que tota ètica i
moral volen esdevenir universals. Sense eixir del nostre àmbit cultural,
occidental europeu, no és el mateix una ètica catòlica, que una ètica
protestant, que una ètica liberal, que una
ètica socialdemòcrata, etc. Cadascuna estableix un comportament de regles de “l’ha
de ser" que són totalment diferents, encara que en alguns aspectes poden
coincidir.
Veiem tot açò amb un exemple. Agafem el tema dels impostos. Des d'una ètica
liberal pagar impostos és dolent, els impostos haurien de desaparéixer o
almenys ser els mínims possibles. Des d'una ètica socialdemòcrata pagar
impostos és bo, cal pagar-los per a sostenir l'Estat de Benestar, per donar
accés a tot el món a l'educació, a la sanitat, per ajudar els més desfavorits,
etc. Des del punt de vista moral cal complir amb l'obligació de pagar impostos,
però totes aquelles operacions que puguen fer que en pagues menys, estan
socialment permeses; així ningú li recrimina al veí que haja contractat al
llanterner i no pague la factura amb el corresponent IVA, qui ha contractat al
llanterner no va a dormir pensant que ha comés una falta moral i el llanterner
no té cap conflicte per no declarar l'IVA i no declarar els ingressos a l'IRPF.
Aquesta és una conducta moralment permesa. Com és obvi, no pagar l'IVA ni
l'IRPF és una conducta il·legal perquè hi ha una llei que diu que s'ha de pagar
i sanciona el seu incompliment. La valoració ètica queda sotmesa al conjunt de
valor que considerem que "han de ser": - per a un liberal podria
estar justificada, encara que un principi liberal és el compliment de la llei i
el que caldria es canviar la Llei; - per a un socialdemòcrata es tracta d'una conducta
dolenta que atempta contra tota la societat, tota la societat ix perjudicada.
Aclarit açò, podem valorar la conducta d'Espinar –i podríem fer el mateix
amb la resta de “podemites”-. Espinar va comprar un habitatge de protecció
oficial, després –ai, un petit oblit!- es va adonar que no podia pagar, va
demanar un permís a la Comunidad de Madrid per poder vendre-la i la va vendre
per un preu superior –el màxim establert per llei-, obtenint un benefici
–diferència entre preu de compra i venda- de 20.000/30.000 €. Aquesta és una
operació especulativa nua i crua, i a ningú pot tenir cap dubte, negar això és
voler prendre el pèl a la gent. Ara bé: És legal? És moral? És ètica?
Des del punt de vista legal, no hi ha cap objecció, Espinar ha obtingut el
permís de la Comunidad de Madrid per vendre-la, l'ha venut pel preu màxim
permés per llei, aleshores no hi ha cap conflicte amb la llei. Des del punt de
vista moral tampoc hi ha cap conflicte, la gran majoria de la gent faria el
mateix, incloent-hi el comprador i així ho va manifestar. Tots veiem en eixa
operació una oportunitat de guanyar uns diners sense fer res il·legal.
Èticament pot sorgir conflicte, depenent de quins postulats ètics es mantinguen.
Espinar manifesta reiterades vegades, ahí estan els vídeos, que l'habitatge de
protecció oficial no pot ser objecte d'especulació. S'adhereix a una moral
socialdemòcrata, en la que l'Estat deu protegir els més necessitats de vivenda,
facilitant-los l'accés en millors condicions i estant fora d'especulació.
Espinar no ha seguit els criteris de "ha de ser" que ell defensa,
encara que siguen legals i morals. Òbviament no hi ha res reprovable per això,
per no comportar-se èticament. Ara bé, s'ha retratat. S'ha retratat com un
hipòcrita, perquè diu defensar uns valors quan ell es comporta amb uns altres,
encara que siguen moralment acceptats.
Òskar “Rabosa”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada