dilluns, 12 de setembre del 2016

TERESA ÉS UNA SANTA

L’Índia és dura i encisadora, i encara ho era més en el temps de Teresa, la de Calcuta. De fet, la major bomba demogràfica s’hi troba a l’Àsia, i no només a Xina; sincerament, pense que l’Índia és molt més complexa i difícil de controlar: ètnies, religions, classes socials, conflictes territorials, superpoblació (fins i tot en els deserts), etc. Calcuta, que jo recorde, atesa la densitat de població i la desmesura social, era una autèntica catàstrofe, en gran part del seu perímetre.
L’hinduisme fa una clara diferenciació entre classes a causa del naixement de cada persona. No hi ha solució als problemes —o les virtuts— heretats, ja que només s’arreglen amb altre naixement que permeta l’ascens de l’ànima mitjançant la reencarnació. El cristianisme i l’islam estan exempts de qualsevol lligam per naixement i permeten l’alliberament de l’individu d’eixa feixuga càrrega. A Nepal, recorde que, a la dècada dels noranta, estava creixent el nombre de musulmans pel motiu que acabe d’assenyalar, ja que l’islam no fa distinció entre les persones, a priori. El budisme és una autèntica tirania i l’hinduisme ja l’he tractat però, ambdós, per la seua passivitat, són el fonament d’una societat vertaderament domesticada; Gandhi ho va entendre a la perfecció quan va aplicar un mètode de protesta tan passiu com la societat mateix a què s’adreçava.
L’Índia, però, té encara obert el conflicte derivat de la partició religiosa de la colònia i, per tant, ser musulmà no sembla una bona solució al tema de la casta; millor ser cristià, com els colons, que et permet ser lliure —d’esperit, supose— i, alhora, t’evita problemes majors. I Teresa de Calcuta va exercir el seu cristianisme albanés en un indret on estava tot per fer i totes les ànimes per batejar. A banda de la seua tasca com a missionera, segurament ho va fer molt bé com a recaptadora d’ànimes i, per esta raó, el papa Francisco la beatifica ara. Jo ho haguera fet ja fa anys perquè pense que ho mereix, com també ho mereixia l’altre papa, Juan Pablo II per la seua contribució al liberalisme i per la ferotge oposició que va fer al comunisme. En el cas de Teresa, s’han mantingut els temps i les formes.
No entenc les crítiques dels ateus que he llegit en alguns diaris... Si eres ateu, o si així et sents, haurien d’importar-te ben poc estes beatificacions, entre altres coses perquè no te les creus. A més, dubte molt que els no-creients disposen de la facultat per poder avaluar un miracle —conditio sine qua non per a accedir a la beatificació— i, per això, segurament encara hi ha qui qüestiona la capacitat miraculosa d’Escrivá de Balaguer, per exemple. Doncs, això: si és una cosa aliena a les teues creences, no t’hi fiques! La meua opinió, per exemple, respecte a Teresa no canviarà per molt que s’intente embrutar la seua vida i el seu opus. A més: qui està lliure de culpa si jo m'excloc? 


Salvador Sendra