dilluns, 19 de setembre del 2016

QUAN EL MAL VE DE L’HORTA, TOT S’HO EMPORTA

Anys i planys! Anys i planys m’han dut a reconéixer-me, a mi mateix, com un dels millors assessors urbanístics de la Marina, o el millor. Fent valer la màxima americana que diu que poses només la llengua si hi has posat la butxaca, puc dir que he posat ambdues coses, i més d’una volta. La llengua, però, la mantinc igual d’afilada, mentre que la butxaca va minvant, i no poquet. No obstant això, l’experiència m’ha dotat d’un instint olfactiu sobrenatural i puc endevinar la fal·làcia a molta distància.
Arran dels incendis de cada temporada, em crida l’atenció la capacitat que tenen els necis per evitar centrar el discurs i, per tant, d’endevinar els problemes i, així, aportar-los solucions. A Xàbia/Jávea, per exemple, sembla que hi ha hagut un cert revol perquè han crescut abans els cartells de venda de parcel·les, en la superfície cremada, que la vegetació, molt més depenent de la pluja. A Benitatxell (Poble Nou de)/Benitachell, supose que també. I esta pràctica pense que es pot fer extensa a la resta del territori cremat i que poseïx una requalificació urbanística bàsica.
El Consell és el gran culpable de tot! I ho és des del moment que no posa, per llei, el període de reversió a rústics dels terrenys requalificats que encara no s’han construït. Amb quatre anys hi ha més que suficient, per construir-los i per revertir-los! Ara, però, eixe temps és il·limitat; no hi ha marxa enrere... La pilota, per tant, es troba sobre la teulada dels ajuntaments; eixos a què tant els agrada fer-se les víctimes. Un ajuntament pot revertir la concessió per desenvolupar els terrenys si hi quatre anys de paràlisi —crec recordar— en l’acció urbanística. No obstant això, el terreny continuarà amb la qualificació d’urbà, tot i que el cadastre l’interprete com a rústic, o com li done la gana, i estaran exposats sempre a la pressió de l’agent urbanitzador.
En primer lloc, els ajuntaments dels pobles que disposen de terrenys requalificats, i que no s’hagen desenvolupat encara, haurien de retirar les concessions als agents urbanitzadors i, si no ho fan, ells també són còmplices de l’estafa. En segon lloc, el Consell del canvi, hauria de demostrar això del canvi, afegint esta xicoteta modificació legal a la LOTUP i deixar de fer-se la víctima del mal d’Almansa perquè, si no ho fan, demostren que el mal ve de l’Horta, i ja se sap: «quan el mal ve de l’Horta, tot s’ho emporta»!
Finalment, sobre eixa possible requalificació dels terrenys cremats, he de dir que tot és mentida; i em remet a la Llei i a la situació econòmica actual. A més, eixos ajuntaments que hem votat lliurement tindran sempre l’última paraula en matèria urbanística local i, com estic segur que tots ens fiem d’eixes institucions tan progressistes i pròximes als ciutadans, deuríem estar tranquils, no? 

Salvador Sendra