dijous, 22 de setembre del 2016

PEDRO JUAN VA A L’INSTITUT AMB BARRET DE PALLA

Hola, em dic Pedro Juan i estic estudiant batxillerat enguany. La meua família és d’Ontinyent i té un corral de ramat al peu de la serra. A més, el meu avi era llaurador i mon pare també s’hi dedica; jo l’ajude quan puc. Sempre, els mesos de més calor, he portat un barret de palla perquè és fresquet i protegix del sol. El primer, recorde que me’l va regalar l’avi José quan jo era encara xicotet i, des d’aleshores, sempre n’he dut.
L’altre dia, a l’institut, em van dir que no podia entrar amb el barret de palla, i això que estem a setembre! Per a mi, eixa penyora és molt important i forma part de la meua identitat, així com la de la meua família. Vaig sentir que em coartaven la llibertat i que, amb eixa decisió, barraven el pas a la meua educació i, per tant, em vaig sentir vulnerat en l’essència. Pense que l’escola hauria d’educar sobre la llibertat que pregona, i no actuar d’eixa manera en què imposa criteris que no entenc.
Maikel Daniel és amic meu. Els seus pares van vindre a viure ací fa molts anys i sembla que la seua família és originària d’Ecuador o de Colombia; no n’estic segur... És molt modern i totes les xiques el miren. Sempre escolta música i vestix amb roba ampla, els pantalons una mica caiguts, collars grossos i gorres roges. Du una arracada a l’orella i diu que es farà un tatuatge quan faça els díhuit anys. Ell també va tindre problemes a l’inici del curs perquè duia la gorra i li van dir que no podia anar a classe amb eixes penyores.
La directora ens va cridar per dir-nos que hi havia un reglament que prohibia entrar al centre amb el cap tapat. Tot i que li vam dir que ens sentíem nus i que amb eixa prohibició perdíem una part important de la nostra identitat, la directora va insistir en l’aplicació de la norma. No vam tindre més remei que desvestir-nos per seguir estudiant, tot i que vam decidir d’esmenar el reglament seguint els tràmits legalment establerts; vorem com queda tot!
Hui m’han dit que comença el batxillerat una xica musulmana... M’agrada conéixer gent nova perquè fa que se m’òbriga la ment amb tot això de la multiculturalitat i la convivència.
 

Pedro Juan