dijous, 1 de setembre de 2016

Otegi: Estereotips i il·legalitzacions.

Stereotypes die hard; ací diem cria fama i gita’t a dormir... I això per dir que quan es genera una dinàmica, i més si fa referència a una imatge, és difícil passar pàgina. És biologia pura, el cervell tendeix a classificar les coses, bo o roín, blanc o negre, i continua amb nous estímuls...
És biologia, però sovint s’utilitza en clau política. Veiem sinó el cas de la il·legalització d’Arnaldo Otegi per a les properes eleccions autonòmiques basques del 25 de setembre del 2016. El col·lectiu abertzale parla de “maganxa” legal, una giragonça jurídica que desprestigia a l’Estat Espanyol. Malgrat tot, caldrà fer una composició de lloc per analitzar fredament els fets.
Arnaldo Otegi no és cap sant. Ha estat membre actiu d’ETA en la seua joventut. No se li imputen directament crims de sang però sí ha estat amb grupúsculs que tenien les mans tacades... Val a dir s’està jugant amb la idea de que si bé ell no té les mans tacades, molts companys sí. És tasca de la justícia establir l’autoritat dels fets de manera evident o absoldre –in dubio pro reo- a tot aquell sobre qui no pesen actes provats. Val a dir la culpa del pare no és del fill ni viceversa... Per altra part, els fets es remunten a moltes dècades enrere i ja han estat amortitzats per la justícia. Els fets recents que causarien la inhabilitació d’Otegi és l’anomenat cas Bateragune, en el qual s’acusa a Otegi d’intentar recrear l’organització terrorista ETA mitjançant el seu braç polític, Herri Batasuna. A partir d’ahí, el got mig ple o mig buit... Segons Otegi, i molts partits com el PSOE, Podemos o el PNV o els catalans, creuen que és més aviat al contrari, que Batasuna intentà resurgir per tal d’impedir que ETA continués matant...
Exposats els fets, passem a l’anàlisi. Aquest deuria ser desapassionat, pero no ho és, i la càrrega passional es fa evident en tots els actors polítics. Comencem per la mateixa Bildu, successor de Batasuna. Han perdut molt vots darrerament a mans de Podemos. Calia per tant fer recurs a una figura amb aura dins del món abertzale, i Otegi ho és. El PNV no es declara en contra de la candidatura d’Otegi perquè seria posar-se de part de la dreta espanyolista, el seu enemic. El mateix raonament val per a Podemos, que es declara partidari del dret d’autodeterminació dels pobles de les regions espanyoles tot i que declara preferir una Espanya unida. El PSOE, desconcertat des de fa anys, amb un rumb erràtic, no bada boca. No gosa opinar sobre suposades llibertats car és un partit d’àmbit estatal i molts dels seus votants també tenen a Otegi com un assassí (cosa que ell mateix no ha estat mai).
Així les coses, la dreta en bloc, el PP i C’s parla sobre el bon funcionament de les institucions jurídiques estatals en bloquejar la candidatura d’Otegi, val a dir, algú les quals penes ja han expirat... Non bis in idem és una altra màxima del Dret Romà que tampoc deurien oblidar.  

Lluís Alemany Giner
Bucarest a 31 d’agost del 2016.