dimarts, 27 de setembre del 2016

DE LA DEPRESSIÓ A L'ANSIETAT

Vivim contra el cronòmetre perquè ja s'acaba l'any i estem encara sense govern. Però, això sí, hem de reconéixer que ara estem millor que en molt de temps, sense alçar-nos cada dia amb notícies sobtades de noves lleis i decrets que retallaven llibertats i diners als pobres mentre que en repartien als rics: el govern en funcions no pot legislar com voldria. No obstant això, la cosa s'acaba! Tot no pot ser sempre tan bonic.

Recordeu quan el PP va aprovar el pressupost de 2016? Ja fa vora un any, i anàvem de cara a unes eleccions generals; les primeres. L'oposició li va dir que, el pressupost, l'hauria d'aprovar el govern entrant però els populars s'ho van fer ells solets. Massa se sabia què passaria en el següents mesos. Però ara, l'any s'acaba i cal aprovar-ne altre, de pressupost, perquè Bruseles pot sancionar l'Estat per l'incompliment del dèficit si no hi ha noves retallades que retornen l'equilibri a les xifres.

Sembla que, als banquers, els ha eixit gràtis l'ajuda pública que, entre altres coses, ha disparat eixe dèficit per el qual ara ens sancionaran, mentre que l'Estat, o siga, nosaltres, ho haurem de pagar dues vegades: la primera per això del crèdit que no era tal crèdit i que no retornaran, i la segona, perquè eixos diners ens els tornaran a descomptar en forma de noves retallades. El pressupost que ve, per tant, serà semblant a eixos que hi havia quan encara estàvem governats per un govern que governava.

Sense govern no s'està tan malament, pense jo; i que dure! De la depressió passarem a l'ansietat o, el que és el mateix, dels problemes passats passarem als futurs... Jo ja m'estic començant a preocupar perquè, a causa de les lleis que ens condemnaven a pagar els medicaments, haviem superat el primer problema amb remeis casolans i teràpies de grup. Ara, front a l'ansietat, haurem de fer servir, de nou, l'enginy per sobreviure.


Salvador Sendra