divendres, 8 de juliol del 2016

EL PERPETU ADOLESCENT

L’adolescència és una època dura, i cada volta més llarga, que suposa un procés d’adaptació progressiu dels infants en el seu trànsit cap a l’edat adulta. Este procés, i segons tinc entés, actualment es pot prolongar des dels setze fins als trenta-cinc o trenta-sis anys; i la cosa tendix a augmentar, encara. La primera fase és la més dura perquè comporta tot un seguit de canvis físics i mentals, on el subjecte sofrix vertaderes transformacions des de la física, ja explicades abans, fins a la química i neuronal, en el seu cervell. Estes coses les vaig aprendre quan feia això que abans deien el CAP i que ara és un màster de pagament.

L’adolescent ―deia la professora― és com una mena d’animalet que deu integrar-se en el grup. Este procés se sol donar des del centre cap a la perifèria, on cada jove busca de situar-se al centre del centre de cada grup, on ha de sentir-se reconfortat i reconegut. Una volta inserit, l’altre pas es troba a l’inici de la demarcació d’eixes xicotetes diferències que serviran al líder per passar a ser el referent de la manada, com a personeta més popular del cercle. La vestimenta, les actituds, el llenguatge, els llocs de reunió, etc., són els espais, tant físics com mentals, on es dóna el procés grupal de l’adolescent. I no vull ni pensar del pobre/a desgraciat/da que queda fora d’este acollidor indret!

I una volta passat el procés del canvi hormonal, neuronal, físic, mental, se suposa que l’incipient individu que hi sobreviu ja té autonomia suficient per funcionar com a tal: com a individu. I ens trobem en una nova espiral que encara ens atrapa i que pren forma d’equip, de club, de xarxa o d’assemblea. Els humans, majoritàriament mascles depilats i uniformats, continuem formant part d’eixa mena d’associacions que ens permet de disfressar-nos per integrar-nos, de nou, en el grup. Com en un etern retorn, eixe carnaval de comparsa ens permet mostrar-nos tal com som: subjectes socials i adolescents perpetus. Qualsevol excusa és bona, i ara, amb tot això de l'esport, el cronòmetre i el GPS, o la falla la filada i la quintada, tant fa, eixa adolescència s'apropa ja a l'edat de la jubilació.


Salvador Sendra