dijous, 28 d’abril del 2016

VOTAR: GUANYAR O PACTAR?

La gent vota un partit perquè té unes idees que combreguen amb les del grup polític a què voten. Si no s'assimilen en el seu conjunt, sí que ho fan en gran mesura i, per esta raó, hi ha eixa identificació. Estes idees, però, es poden donar en allò que el partit proposa, en allò que el partit no diu i en les coses que el partit demostra, com en el cas de la corrupció, per exemple.
Possiblement, i lligant este paràgraf amb l'anterior, hauria d'esmentar allò que deia el rector d'un poble veï: «fes allò que jo dic però no faces el que jo faig». Perquè s'adequa millor que l'altra possibilitat que se sol donar; la de predicar amb l'exemple. De tota manera, la pel·lícula acaba d'igual manera, i ens diuen que el ciutadà és savi, que el poble sap allò que vol, que les persones han dit prou..., mentre que eixes persones han parlat amb el vot i no cal que ningú les reinterprete.
L'assumpte ha acabat on havia de fer-ho, o siga, al mateix lloc de l'inici. Qualsevol pacte haguera estat un frau i una enganyifa als votants perquè cada votant vol que guanyen els seus, o això vull pensar. Un pacte amb l'altre haguera resultat claudicar front a l'adversari, més que fóra en una part dels motius que han dut un partit polític a presentar-se a les eleccions, i a les persones, a votar-lo. Però, en el cas de Ciudadanos, la cosa no està tan clara...
El vot del ciutadà agraviat és un vot que es pot fer servir per castigar, o reconduir, la deriva del partit primari. Pense, sicerament, que Ciudadanos té una funció molt concreta, i els seus caps ho saben. És per esta raó que solien repetir, de manera constant dos raons de pes: «los ciudadanos quieren que nos entendamos porque han votado un pacto» i, referint-se a qui no contemplava eixe pacte, els acusava de «poner palos en las ruedas». Realment, tenen raó perquè la seua condició de ser és eixa necessitat de fer de partit frontissa que ha aconseguit el suport d'un sector decebut, com ho va ser en el seu dia UpyD, i envoltats amb eixa bandera que volien partir, abans, les Provincias Vascongadas, i ara, Cataluña.
La resta de grups, molt més potents en idees i en carisma —i ací podem pensar de deixar de banda la socialdemocràcia—, tenen un programa i un electorat a qui donar veu, unes idees i una responsabilitat amb els seus. Les noves eleccions, per tant, són bones per a aquells que tenen coses a dir i gent a qui representar, i dolentes per a qui va de prestat i sense massa claredat d'idees. Pense, sincerament, que, a nivell estatal, el PP i Podemos n'eixiran reforçats, tot i la possible pèrdua de vots, ja que assoliran quota de fidelitat. El PSOE no ho té bonic i Ciudadanos, tant fa, perquè va de prestat, i ells saben que, qui els ha votat, ha votat «pacto». 

Salvador Sendra