No és que el personatge en cause cap simpatia, ans al contrari. Jo recorde
que als finals del '80 i principis dels '90, quan el personatge alçava
admiració, lloes i alabances dignes d'un profeta, a mi em feia una mena
d'esgarrifança difícil d'explicar, era com una intuïció de què el personatge no
era el sant que ens venien. Però, ai de tu si gosaves dir alguna cosa crítica
del personatge! De la mateixa forma, quan el personatge va caure, i tots els
que el tractaven com un profeta van començar a dir pestes d'ell, a mi allò em
va deixar indiferent. La joia d'alguns companys esquerrans per la caiguda de
"l'ídol del Mercat a la Espanya constitucional" no la vaig compartir.
Sí, també era una intuïció, encara no tenia la més mínima idea de com funciona
el sistema, però sabia que la caiguda d'aquest ídol no suposaria cap canvi en
res. Intuïa, tant com ara tinc la certesa, que Mario Conde era el sacrifici
necessari que la secta del capital/oligàrquic espanyol havia de fer als Déus
del Mercat per a que tot seguira igual.
No diré que la sentència a Mario Conde fóra injusta, no tinc cap element
per dir-ho, no he estudiat el cas, ni ho faré, perquè no tinc ganes de
malgastar el meu temps. Fóra justa o injusta, aquesta segona opció no és gens
improbable sabent com funciona la funció judicial de l'Estat espanyol –no podem
parlar de Poder Judicial, perquè no és un poder independent-, no afectada
l'afirmació anterior de Mario Conde va ser sacrificat pel bé del sistema
corrupte espanyol. És necessari que algú siga condemnat de tant en tant, per
donar una falsa sensació de què el sistema funciona. Un sacrifici necessari
perquè el poble renove la fe, renove "el pacte social", o per dir-ho
en termes cristians renove l'Aliança amb els Déus mitjançant un sacrifici.
Mario Conde va ser condemnat per delictes d'estafa i apropiació indeguda,
però no és el primer banquer que ha comés flagrantment aquests delictes, encara
que sí fins ara l'únic condemnat. Fins ara és l'únic, i està per veure si hi
haurà altres joguines-trencades condemnades, Blesa i Rato, per exemple, la
cúpula de la CAM, i no sé si algun babau més hi ha per ahí. Però, ningú serà
jutjat ni condemnat per les preferents, un cas flagrant d'estafa amb el
consentiment del Banc d'Espanya, la CNMV i, jo no tinc cap dubte, el Govern de
Rodríguez Zapatero.
També es va salvar de la crema Emilio Botín, després que el TS s'inventara
una doctrina a mesura de "Don Emilio" perquè ni tan sols haguera de
seure a la banqueta dels acusats. El mateix Botín que va salvar el seu
patrimoni personal invertit als fons de l'estafador Madoff i no va advertir ni
va procurar rescatar els diners dels seus clients. És a dir, va encobrir
l'estafa de Madoff en perjudici dels seus clients per salvar els seus diners.
A més a més, Mario Conde ha sigut enviat a presó preventiva, mentre que
d’altres en situació semblant, com els esmentats Blesa i Rato o els Pujol,
campen lliurement pel món. És més el jutge que va enviar a Blesa a presó
preventiva també ha sigut condemnat i apartat de la carrera judicial per haver
comés un delicte de prevaricació.
Però no sols això, hi ha pràctiques bancàries diàries absolutament
corruptes i que encaixarien dins dels delictes d'estafa i apropiació indeguda,
moltes d'elles considerades il·lícites pel Banc d'Espanya i contra les que
ningú actua, i pobre de qui ho intente. Però no sols en la banca, tots els
negocis de les elits econòmiques-financeres són corruptes i delictius, però
ningú actua. Mut i a la dacsa! Quan la cosa se'n va de mare i apareixen moltes
ombres de corrupció, sempre els queda Mario Conde. La polseguera que alça
encobreix les ombres, mentre el públic mira la caiguda de l'engominat, la pols
amagarà una temporadeta a qui estan darrere de les ombres.
Arribats fins ací, hom pot pensar que aquest és un post de defensa a Mario
Conde. Res més lluny, si algú arriba a aquesta conclusió que el torne a llegir,
aquesta vegada més a poc a poc, perquè és un post de condemna.
Òskar “Rabosa”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada