dimecres, 13 d’abril del 2016

L'ÈXIT D'UNA GRAN TERÀPIA

Des que em dedique a la teràpia, no sempre llig, o escolte, bones notícies perquè els clients, en una gran majoria, opten per abreujar el tractament o, en alguns casos, l'existència terrena. Jo, de tota manera, no ho considere un fracàs, ja que és important, també, separar el gra de la palla i resumir els actes a fi de reunir-se, al més aviat possible, amb l'Altíssim. La meua aportació es podria considerar com un claudàtor amb tres punts, suspensius, que arriben fins al The End, o, si es dóna el cas de la creença, una breu interrupció: to be continued.
Però la cosa em va sorprendre, i gratament! L'altre dia, una de les meues pacients de més enllà de l'oceà m'escrigué per donar-me la bona nova: estava embarassada! Ràpidament, li vaig contestar per demostrar-li la meua alegria però, en el fons, i com a bon terapeuta —que ho sóc—, em vaig plantar davant de l'espill i em vaig dir: eres gran, home! Com a premi, em vaig deixar vore la tele una horeta i quart, fins a les onze i vint.
Sóc gran perquè recorde que vaig atendre una persona a qui li costava de dormir. El primer tractament que li vaig receptar fou escoltar la Danse macabre, de Saint-Saëns, de manera continuada, fins que aconseguira véncer la por a allò desconegut, com la penumbra nocturna. Sembla que la dona deguera caure en rodó i va funcionar abans que li diguera que ballara la dansa, sense parar, fins sobreposar-se a les pors, o marejar-se...
Una volta passat el primer tall, la ciència em xiuxiuejava a l'orellera que s'hauria de fer un nou moviment a fi d'aconseguir la migdiada. Dormir de dia era una eixida digna als marejos de la Danse perquè, de caure i donar-se un mal colp, la seua baixa haguera estat molt dur per als meus ingressos. En este cas, l'èxit estava garantit perquè el faune de Debussy la visitava cada dia, després de dinar, per recollir-la i transportar-la en somnis on regna la poesia. A l'hora, esta música de flauta trencava l'excés de racionalitat per aportar, de mica en mica, la dosi progressiva de disbauxa i bojeria fins arribar a l'abús i a la sobredosi adequada.
La migdiada, però, comporta tocar llit, quan hom s'està acostumant a tombar, i ja se sap..., el llit, a més de dormir, es fa servir per altres menesters. El tercer pas, per tant, havia de transitar-se en eixe sentit i, per això, la teràpia va derivar cap a Saint-Saëns, de nou. La Bacchanale esdevingué definitiva per al resultat final; una lluita a vida o mort contra la ciència i a la recerca de la natura humana més elemental que acabà donant el resultat més preciat: la vida!


Salvador Sendra