dijous, 3 de març del 2016

PER QUÈ A LES FILIPINES? QUIN MISTERI!

Hi ha hagut una notícia, a la premsa, que m'ha reconfortat i, a l'hora, m'ha reconciliat amb el ser humà i amb la seua existència. Sembla que, a les costes de Filipines no tan a la costa, ja que hi ha una distància de 65 milles uns pescadors han trobat un vaixell a la deriva; un veler, per a ser més exactes. Les veles de la nau estaven esgarrades i el casc semblava una mica deteriorat, com s'aprecia a la foto que acompanya la notícia. Possiblement, estes peculiaritats van fer que els pescadors s'aproximaren al vaixell i que hi entraren per saber-ne més.
La foto del seu interior era d'allò més curiosa, ja que hi havia una persona asseguda a taula amb una espècie de ràdio al costat, però eixa persona estava morta; momificada! El vent de la mar i els anys van transformar el cadàver en una mómia, cosa que encara fa més interessant la troballa. Viatjava sol, creuen advertir els investigadors, i era alemany. Un alemany als mars del Sud, o als oceans... Un vaixell amb les veles trencades i una mómia al seu interior, navegant sense rumb, a la deriva, durant anys i anys.
L'última connexió que es recorda, d'este home, és de 2009. Des d'aleshores, no se'n sap res fins a la troballa dels pescadors. A la meua ment, de sobte, apareix L'holandés errant, de Wagner, que navegava sense rumb pels oceans fins que, cada set anys, si no recorde malament, tornava a terra per embarcar-se de nou poc després, i així successivament. L'amor era l'única cosa que podia detindre la deriva del mariner i tornar-lo humà; però un amor vertader i fidel. Amb cada fracàs, l'holandés salpava, de nou, cap a la deriva eterna.
Però el cas present és el d'un alemany que desapareix set anys fins que se'l troben momificat, a l'oceà Pacífic. I les mómies són la clara representació d'aquell que vol detindre el temps per romandre sempre present. L'amor, però, en este cas sembla que ha estat situat en el lloc contrari perquè, si fem valer l'exemple de l'Edat Mitjana, era en els boscos i els indrets més feréstecs on es trobaven aquells que havien estat tocats per la sageta de Cupido en un lloc i una època on no hi havia cabuda per als sentiments.
A l'alemany, segurament li faran una autòpsia on s'esbrinarà què és allò que li provocà la mort. Com en la resta de casos, les causes seran físiques; ja sabeu: el cor, algun verí, un accident... Nosaltres, però, que som persones il·lustrades i amants de Wagner, sabem ja el motiu, sense haver d'esperar cap resultat ni cap analítica perquè, les sagetes de Cupido, és ben sabut que no deixen cap empremta. 

Salvador Sendra