dimarts, 2 de febrer del 2016

ELS (B)OUS D’OSBORNE

Una volta em contaven que una monja va fer una denúncia sobre la proporcionalitat dels testicles del bou d’Osborne. Sí, sí... aquell que el PSOE de González va salvar de la seua pròpia llei en una de les més interessants aportacions al patrimonio nacional que es recorda. La monja entreveia una desproporció entre les parts i la totalitat del bou perquè només ella va analitzar eixe aspecte i perquè la gent veu normal que els animals tinguen òrgans sexuals en la mateixa mesura que en tenen les persones.
Personalment, tot i fer molts anys que em parlaren d’esta queixa, mai m’he interessat per mesurar si les proporcions del bou de ferro s’aproximen a la realitat del bou de carn i os. A més, ni me n’havia adonat, de la grandària dels testicles. Però la monja sí, i sobre este tema deguera meditar i meditar durant molt de temps, possiblement creient-se Europa i endevinant el seu rapte per un déu grec com Zeus, de carn i os, transformat en bou, amb el contacte del seu sexe amb el llom del bell animal mentre corrien i (es)corrien fins arribar a Creta, extasiada! Qui sap què pensaria la monja?
Les estàtues romanes no són, ni de bon tros, un cas semblant perquè, si ens fixem, tenen de tot menys eixes connotacions sexuals que pogueren molestar un president iranià. Per mirar una escultura del Vaticà buscant connotacions sexuals, per nua que estiga la pedra, o el bronze, cal estar malalt. Eixes obres no estan concebudes per a la contemplació lasciva, sinó ben al contrari; ho estan per transmetre racionalitat, tranquil·litat i pau, sobre marbre blanc, amb atributs totalment anormals, però per anònims i asexuats. Altra cosa haguera estat que les estàtues tractaren sobre un Apol·lo amb una llença de 30cm., o d’una Diana de talla 110, que no és el cas.
Sobre el president iranià, de moment no podem dir res però, de la delegació de malalts que el precedixen en cada viatge es pot apuntar que són uns obsessos que veuen coses on no n’hi ha. D’altra banda, potser tenen tanta predisposició al sexe per una raó ben concreta: quan visites un estat islàmic, és ben fàcil orientar-te perquè les antenes parabòliques estan encarades cap al sud; i n’hi ha moltes! Diuen que són per vore el futbol...
 

Salvador Sendra