Escollir el nom
per a un partit polític no deu ser massa fàcil, i ho podem observar en el
mateix Podemos, on han fet servir un nom que ens recorda els moments d’estenosi,
quan ens instal·lem al bany i solem repetir-lo per donar-nos ànims. Podemos és
una mena de suggestió, amb el referent de la crisi i l’ànim de superació; és
participatiu i de grup. No obstant això, este nom ―per a mi― té una data
d’obsolescència programada que coincidix amb l’endemà de la participació en un
govern. Després, sempre es pot reciclar afegint-li una interrogació: realment, Podemos?
Però l’escrit no
deu tractar sobre un fet passat sinó que la seua funció és la d’ajudar a
millorar un esdeveniment futur per optimitzar el resultat. Diuen que el PP de
València vol canviar-se el nom! Jo, realment, no ho faria perquè el que tenen
ara és insuperable. Em ve a la memòria que Pepe és una variant col·loquial de
José i cal recordar que el molt utilitzat José
deu l’èxit al suposat pare de Jesús. El familiar Pepe deriva de l’abreviació de
pare putatiu que significa que es fa
passar per pare sense ser-ho o que existixen dubtes fonamentats sobre dita
paternitat.
El cas bíblic de
la paternitat de Josep, casat amb una xica de nom Maria, de tan sols dotze o
tretze anys ―com crec recordar―, molt més jove que ell i que concep un fill
sense participació parental, té tots els ingredients per crear el dubte, si més
no. El pare putatiu, però, se’n fa càrrec i fugen cap a Egipte, amb l’ase, el
dia dels Sants Innocents. Fins i tot, hi ha qui diu que li va ensenyar l’ofici
de fuster, al seu fill. Després, ja no se sap res més de Josep, i de Maria, diuen
que roman al costat de Jesús fins a l’últim alè.
Un pare mai
abandonaria el seu fill, solen dir per aquí... Un pare putatiu, però, és altra
cosa perquè la seua acció sempre tindrà l’aval del dubte. El PP de València, i
per extensió, el PP d’España, ha actuat com un vertader pare, però putatiu:
d’aquí el seu nom Pepe! Un seguit de fills i filles li han eixit rebolicats i
van caient en desgràcia, dia rere dia, sense que el pare Pepe se n’ocupe. I
este és el gran moment de la recerca d’un nom per al PP de València i de la
impossibilitat de trobar-ne altre de més adequat. La meua proposta és la de
canviar-li’l per Mama per dos raons: la primera perquè és qui nodrix, encara
que no siga la vertadera ―sempre s’ha dit això de la mare de llet―, i la
segona, perquè una mare natural sempre haguera romàs al costat dels seus,
encara que caiguen en desgràcia, i això els valdrà per apujar-los els ànims,
fins i tot als més valents.
Salvador Sendra
Perelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada