dimecres, 9 de desembre del 2015

JO HE LLEGIT KANT, I ENCARA M’ESTIC DESINTOXIKANT

Sí, sí...; he llegit Kant, però no patiu que estic bé. He llegit les tres crítiques i, a més, un breu tractat que va escriure sobre la pau. Però escric açò acompanyat de la lletra menuda perquè, després, vaig haver d’empassar-me molta música i molta poesia per desfer-me de la perniciosa influència Kantiana. No obstant això, si hom està afectat per un verí, necessita de l’antídot amb la simple preocupació de tornar al punt d’inici tan prompte com siga possible. Si no és el cas, no cal moure’s d’on s’està.
Rivera no l’ha llegit, és evident perquè només cal que vore-li la cara, així com a Rajoy, que dubte que haja llegit mai res més enllà d’un temari. Iglesias és massa pragmàtic per perdre el temps amb estes bovades, com deu pensar també Rivera, quan allò que realment et du a l’èxit és la manipulació i l’estadística. Sánchez és semblant a Albert, menys demagog però amb molt poquetes aptituds i moltes limitacions.
Jo he llegit Kant i és per esta raó que, tot i haver-me de desintoxicar durant mesos, no podria dir la quantitat d’estupideses que diuen els necis ni crear un missatge tan populista i estúpid, adreçat a qui ni ha llegit Kant ni el rebut de l’IBI. Ells, els polítics, que se suposa que són persones il·lustrades perquè han de tindre un discurs coherent i racional en què tots ens hi puguem vore inserits, són uns il·luminats i uns necis. Possiblement, esta il·luminació és l’efecte d’allò que els hauran dit que era eixe tal Kant; el màxim exponent del Segle de les llums, conegut com la Il·lustració.
El neci, en la seua lectura ràpida, haurà enllaçat, ràpidament el Segle de les llums amb la il·luminació perquè sol ser ràpid en la resposta, i precís. I ja està! Ara ja tenim els il·luminats que ens aporten discursos per analfabets funcionals i parlen d’autors i pensadors que no coneixen ni de lluny. Cap d’ells ha llegit Kant i cap d’ells el llegirà mai, i esta és la pitjor notícia. Cap d’ells entendrà mai el que és la racionalitat i cap d’ells tindrà mai la necessitat de trencar-la. Però pense, de veres, que nosaltres, els votants, ens mereixem això i molt més perquè, vos imagineu que algun dia tinguérem una presidenta o un president realment il·lustrat? Jo, per exemple, no tardaria a eixir volant cap a Itàlia, o Marroc. 

Salvador Sendra Perelló

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Millor Itàlia.

Salvador Sendra ha dit...

Definitivament, millor el Mediterrani!