dijous, 19 de novembre del 2015

TERRORISTES ENGANYATS

Llegint , encara, L’homme révolté, de Camus, hi ha un capítol on es descriu el terrorisme individual. Esta activitat, des del temps de Camus, ha evolucionat molt i s’ha adaptat als nous temps, de manera terrorífica. Abans ―molt abans―, l’única cosa semblant que coneixíem eren els kamikazes de la Segona Guerra Mundial, salvant les distàncies d’espai i de temps. Estos homes bomba actuaven contra punts molt concrets dels exèrcits rivals, i donaven la vida per un objectiu militar. No sé si, en la seua religió, hi havia premi per als executors; no m’importa, la veritat.
Estes situacions tan extremes de la batalla, traslladades a l’actualitat, estan molt descontextualitzades, i més quan els objectius dels mateixos màrtirs són tan eclèctics. Ara, sembla que la recerca del Paradís es troba molt vinculada a la Guerra Santa, on la immolació hi pot donar l’accés directe a qualsevol pecador ―perquè, en el fons, tots i totes ho som― al preciós espai. Al final del temps hi haurà la resurrecció dels cossos, que partirà des dels ossos dels difunts. Però, fins ací, allò que queda clar és la intenció del màrtir d’optar a la vida eterna del Paradís a partir d’una obra concreta que, en este cas, és la immolació per a la destrucció dels infidels en la dita Guerra Santa.
He estat pensant sobre el tema i he rellegit alguns textos de l’Alcorà perquè recordava que un antic professor m’ho havia comentat... i ho he trobat! Els cossos es regeneraran, al final dels dies, a partir dels ossos però, a quina part de l’esquelet es referix el text sagrat? Sembla que està clar: es referix al còccix. Ara, repasse la premsa francesa sobre els atemptats recents i llig que els terroristes van detonar cinturons carregats d’explosius per immolar-se, i pense: que no els hauran enganyat, als pobres innocents que s’han rebentat?
Si la seua acció té una relació directa amb la recerca del Paradís ―que la té―, tot apunta que no els han assessorat bé, o que no han llegit amb deteniment el llibre de referència i, a més, no han realitzat cap experiment previ . Si la seua  resurrecció s’ha de formalitzar a partir del còccix ―perquè, suposadament, és l’os més resistent del cos humà―, caldria vore com queda l’esmentat osset després de rebre una explosió d’eixe calibre a dos o tres centímetres de distància. Segurament, no en quedarà ni rastre i, de rebot, la suposada clau per accedir al Paradís, s’haurà esfumat junt a la innocent víctima explosiva. Amb la pèrdua de la vida hi ha la pèrdua de la redempció; una estafa en tota regla que, a més, s’ha endut per davant altres persones que no tenien prevista la seua mort per estes dates ni per estos indrets, segurament.

Salvador Sendra Perelló