Retornant al
tema de l’educació que vaig encetar l’altre dia, he de dir que el fet
d’escriure’n l’efecte, resulta d’una causa ben concreta: un article que vaig
llegir on s’explicaven els malcriaments dels jóvens, adolescents i no tant.
Realment, eixe article que ara no recorde on vaig llegir, ni qui era l’autor,
explicava que la joventut no estava preparada per al fracàs i que, sota la seua
autodefinició de dialogants, assemblearis o participatius, amagaven un fort
esperit autoritari i asèptic. En definitiva, venia a explicar que intentaven
bloquejar aquelles coses que no els agradaven o que exposaven punts de vista
oposats als que ells defenien o integraven. Com podeu comprovar, a causa de la
mancança de rigor d’este escrit que no cita les fonts, vos haureu de fiar de
mi.
La família era
una mala aliada per a l’esperit crític, com explicava fa uns dies a “Educació i
ordre social”, però, l’educació, tampoc es queda curta! L’article de referència
a l’inic del text ―i sense referència apuntada― tractava sobre la feblesa d’un
sistema educatiu on la comoditat i la protecció són unes raons fonamentals per
a la integració de l’alumnat, cosa que té repercussions dolentes quan afecten el
malcriament de l’individu i la seua manera d’enfrontar-se a circumstàncies
adverses. L’ordre social, per tant, es pot aconseguir amb una correcta educació
i amb un sistema que integre els jóvens de cara al futur, que sempre és millor
que el passat.
Ahir, al
seminari de la UNED, davant de la meua, hi havia una ponència sobre un filòsof
anomenat Zizek, on el ponent, en un moment de la seua intervenció, va centrar
en discurs en la crítica educativa. Zizek pensa que l’educació, per massa
integradora, democràtica i participativa, afeblix l’individu, creant un humà
molt semblant al que definix l’article de referència que no recorde ara. Deia
que, amb una educació més jeràrquica i autoritària, l’alumne tindria algun
motiu per revoltar-se i oposar-se a allò que li estan dient i de què no pot
participar. A més, observava que, amb l’actual sistema, més que persones
crítiques, estava formant un ramat de persones educades per a una finalitat
comuna i ordenada.
L’evolució, si
se seguix un sistema ordenat, és lenta o, fins i tot, inexistent. Les
vertaderes passes d’importància s’han donat a partir de malformacions o fets
extraordinaris, on s’ha avançat de debò. La intel·ligència s’ha d’aplicar amb
l’exposició a fets i situacions
incòmodes, o a pensaments diferents, no a refermar-se en els propis, per molt
dialogants i participatius que siguen. Si Zizek pensa que el model educatiu
ordenat seguix una finalitat per evitar sobresalts i per crear un individu
eficaç, ho fa perquè, d’aplicar un sistema diferent, més elitista, jeràrquic i
autoritari, l’alumnat podria tindre motius per revoltar-se i per oposar-se al
model dels governants, i això no deu passar perquè es pot desequilibrar el trist
sistema i l’ordre actual de poder, on la felicitat virtual de la massa es
podria vore malmesa.
Quina cosa eixa,
on el progressisme es torna conservadorisme i on les actituds més arcaiques són
les úniques que poden crear individus capaços de capgirar el sistema o, si més
no, de revoltar-s’hi. Quina mala intenció, fer esta reflexió ara, quan el
govern està estudiant de premiar els millors docents. Quina maldat, la d’aprofundir
en el tema quan, ara, qüestionem l’èxit del sistema i quan l’oposem a l’èxit de
la societat. Quina casualitat, saber que, eixe premi, d’atorgar-se, es troba
destinat als millors garants de l’ordre social. Quina anticipació, preveure que
els millors garants de l’ordre són els pitjors educadors quant a potencial
crític de l’alumnat i instint de revolta. En fi: molt divertit tot!
Salvador Sendra
Perelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada