dijous, 3 de setembre del 2015

LA MESURA DE LES SOCIETATS

Les societats avançades es poden mesurar perfectament pel consum d’Almax dels seus habitants; i traient la mitjana, n’hi ha prou... no cal entrar en els detalls de la ingesta. Però, sí, efectivament: he escrit Almax! No vull ni escoltar parlar de l’Omeprazol ni de res semblant perquè crec que les persones que habiten eixes societats han d’avaluar els esdeveniments en la mesura en què succeïxen i assimilar-ne els desequilibris.
Prendre un Almax ―o dos― després d’haver eixit amb els amigots és d’allò més recomanable i sa. No puc dir el mateix de l’Omeprazol que, al capdavall, ve a ser una mena de prevaricació i, per tant, inadequat i reprovable per a la societat recta, correcta i avançada que no defuig la improvisació.
Prevaricar està lleig; i ho escric sense entrar en dilemes morals perquè, ací, sobren. Prevaricar, en este cas, significa, simplement, oposar-se al discórrer natural dels esdeveniments o, pitjor encara, vol dir que pequem sent sabedors, a priori, d’eixa futura falta. Sense improvisar, som màquines, som racionals i som inhumans.  
L’Almax comporta la sorpresa de qui s’embolica tornant a casa, de qui menja molt més del que cal sense haver-ho previst, la improvisació a l’hora de demanar altra botella de vi... Ser humà és improvisar i reinventar-se, abusar dels plaers i, per suposat, pagar les conseqüències, o buscar pal·liatius.
L’Omeprazol és la covardia i la prevaricació; eixir sabedor de les condicions del retorn, i forçar-les; provocar el discórrer del dia cap a la idea prèvia sense deixar res per a l’imprevist. Jo, definitivament, sóc d’Almax, i tu, si lliges açò, també ho deus ser.
 
Salvador Sendra Perelló