dimarts, 1 de setembre del 2015

I TU M’HO PREGUNTES?

Estic llegint Adorno per intentar contestar unes preguntes sobre estètica que es van llançar ahir, després de tres, o quatre, o cinc botelles de vi. I, clar, la resposta a una pregunta tan clara i directa, com la que em van fer, no podia ser tèrbola ni enrevessada, tot i que el vi era blanc i francés!
Abans del S. XX, realment, l’art té poc d’interés. D’endinsar-nos-hi, ens trobarem amb una prolongada etapa d’infantesa o, si aportem una visió més benigna, un temps desmesurat d’adolescència, tot i que sempre resulta agradable admirar la bellesa de la joventut, més que siga per la seua qualitat d’efímera i, de ser possible, gaudir-la en la seua essència. Però, ja vos dic: gent jove, pa blanet. I esta frase n’és ben definidora.
A partir del S. XX, Adorno apunta un trencament de l’art amb allò empíric, primer, i teològic, després ―o a l’inrevés. Des d’este moment de ruptura, l’art pren el seu camí de llibertat creadora i, per tant, s’endinsa en la majoria d’edat, i n’és conscient. La mirada, a partir d’ara, posa l’objectiu en l’horitzó, però ja sense eixos lligams teològics i absoluts, i en la recerca del camí i a partir del camí, sabent superat el passat idíl·lic de la infantesa, romàntic o, fins i tot, ridícul, si es descontextualitza. Quan es crea una obra, com segurament diria Schönberg, s’està immers en un procés de construcció, no de representació; de construcció d’eixa ruta cap a l’horitzó.
Ara, per enfrontar-me a la vertadera pregunta sobre què és l’estètica, de manera entenedora i directa, sense el vi ni la nit, sense la calor ni la suor, la resposta és ben simple: i tu m’ho preguntes, estimat amic? Estètica és el sentit que tu busques; inquiet!

Salvador Sendra Perelló

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Ja en tenia de ganes de comentar algun article del -blog-. Tantes ganes com fa que el llegeixo i que el meu esperit autocrític no em deixava enviar ordres als meus dits, sobretot després de llegir "Les universitats no serveixen per a res". De fet, podria comentar qualsevol text que he gaudit aquí.

"Estètica" és un mot d'aquests problemàtics, d'aquests conceptes que en teoria de conjunts esdevenen una gran pilota.
Les paraules mai em semblen suficients per entendre res: la majoria de vegades em sento com el famós lleó que parla com els humans, però que continua essent un lleó. I que sóm tots, sinó, diferents lleons mig perduts en la gàbia de la nostres vides? Sort en tenim dels espais del nostre pensament i reflexió entre barrot i barrot; i si ens hi apropem molt amb sort veiem altres forats d'altres gabies que ens recorden a nosaltres...
Jo diria que això és "estètica", la llum que ens ilumina les parts fosques de la garjola; gairebé una necessitat com la llum que reben les flors. Així doncs tot pot ser "estètic"; recordem, per exemple, la resposta del compositor austríac Gustav Mahler sobre que li semblava bonic: -El cap de Sòcrates!- va respondre ell.
Cada vegada que hom es pregunta a ell mateix o a d'altres sobre qualsevol "res", mira entre aquests barrots... potser esperant a trobar una manera de trencar-los?
Crec que sigui neguit? La falta de llibertat sempre esdevé un neguit, i l'home, amb la seva espectacular conciència, ha aconseguit entendre molt millor que la resta d'éssers la seva falta de llibertat, i utilitza les eines de la racionalitat o la no racionalitat per intentar trobar el pany. Els grecs van entendre, al meu parer, prou bé el concepte d'"estètica", arrelant la seva semàntica amb tots aquells conceptes que denoten informació rebuda: les percepcions, la sensibilitat, etc... I si aquesta informació te un valor o altre, llavors esdevé, subjectivament o socialment, més o menys útil, més o menys bonica o no.
Així doncs estic emocionalment d'acord amb tot el que llegeixo en aquest blog. I utilitzo el terme "emocional" perquè interioritzo molt la meva propia lliçó, que m'ajuda a diferenciar els materials per després, com a músic que sóc, codificar-los (composar) a gust: -La filosofia és la millor deixeble de la poesia i la lògica.-

Em complauria molt poder contactar amb vosaltres!

Salutacions des de la meva garjola!

Salvador Sendra ha dit...

Guillem, comenta, comenta!! Diuen que l'estètica naix amb Baumgarten però he llegit la Poètica d'Aristòtil i n'hi veig, i molta! La cosa dóna per aprofundir més en altre article, veritat. Quedaré amb els companys per beure vi francés. Una abraçada.

Anònim ha dit...

Guillem, busca'm al Facebook i t'enllace amb el "jefe"