dilluns, 10 d’agost del 2015

VISCA LA REVOLUSIÓN!

Cuba i EEUU estan normalitzant les seues relacions, segons he pogut llegir en la premsa. Normalitzar les seues relacions, però, es pot entendre des de dues perspectives diferents: iniciar-les des del tu a tu o retornar al señorito. Entenc que es busca la igualtat en el tracte i m’agradaria que Cuba puguera eixir-se’n de la constant crisi, ara que ni Rússia ni Venezuela estan ―econòmicament― per l’altruisme.
A mi, deixant de banda les bondats de l’acord, el que em preocupa és el tabac i si la meua contribució a la Revolusión continuarà sent efectiva. M’agrada fumar puros cubans i els compre molt a gust. No obstant, quan entre en algun fòrum de cigarros, m’adone que el millor tabac es cultiva fora de l’illa, a Nicaragua, Honduras o, fins i tot, per Àfrica; i no ho entenc. Ara bé, si continue esbrinant per les elits fumadores, aviat descobrisc que els concursos se solen realitzar per americans, a l’Amèrica del nord.
Fumar tabac cubà, a EEUU, està prohibit perquè hi ha l’embargament. Sembla que Cohiba segella cigarros a Miami i això comporta un trencament de la norma, però ho escric sense ser-ne sabedor absolut. El tabac de l’illa, per tant, no pot oferir-se als tastadors nord-americans, ni entrar en els concursos anuals, de moment, si es fan a Nord-Amèrica. Però, una volta resolt el problema polític, als fumadors romàntics se’ns planteja un nou dilema; o dos... El tabac cubà esdevindrà el millor del món, com toca ser, amb l’augment adient dels preus i, alhora, si s’afeblix la Revolusión, no perdrem el puntet revolusionario?
Pense i repense el dilema en què ens ha ficat Raúl Castro però el perdone perquè intuïsc la bondat del nou acord. D’altra banda, em referme en el consum de tabac cubà, tenint present la contribució a la causa revolusionaria, d’una banda, i el bon gust, d’altra. I, si Honduras, Nicaragua o el país que siga opten per fer la Revolusión, intentaré duplicar el consum de puros tant com em siga possible, camaradas!

Salvador Sendra Perelló