dijous, 9 de juliol del 2015

LA PART (IN)HUMANA

Hi ha encara alguna persona que crega que l’ésser humà és racional? Si algú creu esta estupidesa, el que fa és, simplement, demostrar la seua irracionalitat! L’ésser humà té la capacitat de racionalitzar però, això: la capacitat. De tindre-la a aplicar-la hi ha un gran salt, i més encara quan hi ha qui la vol fer universal.
L’ésser humà és fantàstic; i ho és en essència. La fantasia, però, de vegades no és suficient i tendim a buscar raons i explicacions que s’inclouen en la vinculació de la causa a l’efecte. Ara bé; la racionalitat es deuria associar al declivi i no a l’èxit. Perquè els moments més brillants de la literatura, de la pintura, de la música i de les coses que realment importen, tos s’associen a la irracionalitat i a la fantasia.
Puc escriure sobre l’amor, i intentar explicar-lo des de la raó; però, vosaltres, també! Què? Quin resultat heu obtingut? Que és guapo/a, graciós/a, intel·ligent... I què? Això no explica eixe amor, ni l’explicarà mai; entre altres coses perquè estem en un camp inexplicable, com el de la fe, la por o la música. Aleshores, vos he convençut?
Tractar el tema de l’amor, després d’haver llegit la tendra història de Rimbaud quan abandonà la seua jove muller per abraçar Verlaine ―i no una sola volta― fa què pensar. La poesia que construí mitjançant el sentiment ja s’ho val: irracional, emocionant, maudit. Mig home mig faune, com Mallarmé, i esta és la millor definició de l’ésser humà, com després va musicar Debussy o com ja havia pintat, segles abans, Piero di Cosimo. Maudits, els deien, mentre els observaven com a elements estranys.
Ser maudit, aleshores, és ser humà i, la resta, quin epítet pot rebre? Inhumà podria valdre per als éssers racionals, o màquines, o millor encara: beneïts! Si la part humana ―la irracional― s’associa a la maldat, la inhumana ―la racional― s’hauria d’associar a la bondat. I tots sabem que les coses que més por ens fan, dels humans, són els mètodes, o siga, eixa vessant premeditada i apriorística que roman darrere dels vertaders malvats. Els humans, naturals, de moment, som bones persones però, atenció: també posseïm la part racional i inhumana, tot i que no la fem servir, de moment.
 
Salvador Sendra Perelló