Re-Educar.

Jo sóc el camí, i la veritat, i la vida... Joan, 14:6

Cada vegada més percep un que des de les eleccions hi ha un gran interés, per part de les forces guanyadores, de “reeducar” al poble. Ara que tenim el poder podrem reeducar al poble, els portarem la Llum, veuran la veritat i ens votaran eternament a nosaltres. Eixe sembla ser el leit-motiv. Ho podeu comprovar a aquest blog, al primer comentari al post Les eleccions, 10 dies després. No sols en eixe comentari, en diverses xarxes socials i fòrums he llegit sobre la necessitat de reeducar.

Sembla que tots vulguen portar-nos cap a La Veritat. Tots es creuen posseïdors de La Veritat, de la Llum que portarà a la Humanitat al paradís. Nosaltres som menors d’edat i ells ens deuen guiar, ens deuen “Educar”, bé als que ja som grandets ens tenen que “Reeducar”. Si mirem al diccionari de l'Institut d’Estudis Catalans la paraula Educar, trobarem els significats en un sentit positiu. Més honestos són els acadèmics de l'espanyol a l’hora de definir-la. Ja que inclouen els significats negatius, i a més el posen com a primer: Dirigir, encaminar, doctrinar. Eixe és el significat que volen donar els que ens volen re-Educar. El prefix re- fa referència a “de nou”. Per tant, Reeducar perquè estem adoctrinats, dirigits, i ells volen re-adoctrinar-nos, re-dirigir-nos, re-encaminar-nos. Donen per suposat que el poble és imbècil, que ho és, però que ells posseeixen La Veritat.

Cert és que Althusser al parlar dels Aparells Ideològics de l’Estat posa com a primer, i que ha substituït a la religió, l’educació escolar. I que no hi ha cap règim que vulga mantenir-se que no faça ús d’aquesta eina. Per re-educar-nos s’han d'utilitzar altres vies, d’ací que Ximo Puig donara com a prioritat al seu discurs d’investidura reobrir Canal 9 o una altra TV pública. Perquè cal re-Educar.

De fet re-educar al poble és un dels principals objectius de tots els grups que concorren a la lluita pel poder. És la seua forma d’assegurar-se el poder. I ho disfressen de puta mare. D'igualitarisme, de justícia social, de progrés, de lluita per les dones, de... Mil contes de fades, que serveixen d’excusa per a mantenir el poder. Per conquerir-lo, com deia Pablo Iglesias a una conferència davant les “Juventudes Comunistas”, cal la propaganda, “educar a la gente, ya lo haremos cuando tengamos un Ministerio de Educación” [si no ho va dir literalment gairebé és literal].

En els darrers anys estem sent sotmesos a unes campanyes de re-educació brutals. Tots ens volen re-educar, re-encaminar, re-adoctrinar. Ecologistes, feministes, liberals, neoliberals, economistes-científics, metges, nutricionistes, pickolistes, animalistes, vegetarians, vegans, demòcrates... Això sense esmentar amb els de sempre que perden poder, com els religiosos. I per damunt de tot, els governs de diferents signes, amb tots els aparells ideològics de l’Estat.

A mi tanta re-educació em té fins als collons. Més perquè la re-Eduació sempre la veig lligada als Gulags o als Laogai, camps de treballs forçats per reeducar, una forma extrema de re-Educació. Ara ja no ens volen reeducar a un camp de treballs forçats, però la intenció és la mateixa: adoctrinar-nos perquè pensem el que volen que pensem. No els calen camps de treballs forçosos, només mitjançant els aparells ideològics de l’Estat crear l’ambient propici perquè pensem com volen que pensen.

No tinc falta de ser re-educat, ni re-encaminat, ni re-adoctrinat, només en cal que em deixen en pau. I si l’estupidesa és el que més bonda entre els “co-súbdits” i si no volen eixir de la seua idiòcia, jo no sóc qui per adoctrinar, ni tampoc ho són els idiotes de torn que puguen exercir el govern en un moment puntual.

Fa un parell de dies vaig llegir una notícia que deia que entre el 90 i el 95 per cent de la gent no sap pensar. L’única cosa legítima que pot fer un Estat en matèria d'educació, i utilitzant un sentit positiu, és que la gent aprenga a pensar, una vegada que la gent aprenga a pensar, l’Estat, els governs, no tenen cap dret a educar ni reeducar a ningú, ni en sentit positiu ni negatiu.

 Òskar “Rabosa”