diumenge, 17 de maig del 2015

HUI CORRE FERNANDO ALONSO?

Això era un dia un xiquet molt sabut que havia estudiat en una escola pública fins a acabar l’ESO i després va començar el batxillerat i sabia molt, moltíssim, perquè contestava les preguntes tipus test i jugava al Trivial. Un dia va agarrar una calculadora i va vore que treballant a l’obra guanyava més diners que estudiant i, a més, feia exercici. Li agrada que li parlen clar, sense rodejos. Ell també entén les coses com a blanques o negres; sense matisos.

Morenet i tatuat, el jove sabut va comprar un cotxe bonic perquè, així, podria passejar les xiques i, a més, a la faena et miraven de reüll si no tenies un vehicle bonic i nou, una miqueta tunejat. No faltava de res per a ser feliç, ni l’adossat! Viure en un pis, com els seus pares ja no era bonic perquè hi havia la nova forma d’habitatge de moda. Quan va anar a negociar la hipoteca amb el banc, el jove sabut ho va fer tan bé que va enganyar els banquers en la taxació i, amb poc més, va aconseguit els mobles i el viatge a la neu. És un tio dur.

Una persona intel·ligent i d’èxit, desperta i faenera, que negociava amb banquers i quedava al bar amb els amics cada dia per contar-se els projectes, havia de ser liberal perquè els autònoms són empresaris. El gimnàs i la depiladora tancaven el procés iniciat pel tatuador... Però, com estava vivint per damunt de les seues possibilitats, un dia començà a afluixar la faena i la hipoteca es tornava difícil de pagar; ara s’ha de sacrificar perquè té la consciència intranquil·la per allò que va fer. El cotxe era nou: no problem! O sí... El seu equip havia perdut altra volta.

La culpa és dels banquers! La culpa és dels polítics! La culpa és del capitalisme! Però, una persona intel·ligent i liberal no es pot enganyar, perquè sap llegir, escriure sense massa faltes (els accents no els recorda, les comes, les posa per a respirar i dubta entre la b i la v i la g i la j) i juga al Trivial. A Internet està tot, només cal saber-ho buscar: «A mi volen dir-me com educar els meus fills!». «Aniré a la plaça a indignar-me i dir-los a la cara això que pense!». «He fet un test d’intel·ligència i m’ha puntuat 165! Però, hui hi ha partit?». «El xiquet ja sap anglés perquè la mestra li ho ha dit a la meua dona».

«El problema dels españoles és el terrorisme i jo defensaré España dels assassins. El problema dels españoles és l’aigua i jo faré que l’Ebre arribe a tot arreu. El problema dels españoles es la immigració i no hi ha faena ni diners perquè els nouvinguts s’ho emporten tot. El problema dels españoles és la corrupció dels polítics i jo vaig a l’assemblea política per acabar amb ella». El problema dels españoles és molt més senzill: quan és el mundial? Hui corre Alonso?

Sort que a este jove no l’ha pogut manipular mai ningú perquè és una persona desperta i obstinada que no fa cas a ningú ni se’n refia. Però, imagineu-vos que es tracta d’una altra persona més vulnerable.



Salvador Sendra Perelló

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ara ves i intenta tirar avant amb un país de monyicots com eixe, que tots en coneixem massa...

Salvador Sendra ha dit...

La veritat és que és una parsona massa comuna, per ací, però, alhora, es tracta d'un ésser massa vulnerable.