Varoufakis ha sigut apartat de les negociacions a la UE. Sembla que Merkel
li va demanar a Tsipras el cap de Varoufakis per avenir-se a negociar. Era obvi
que Varoufakis resultava un personatge incòmode. Anar als consells econòmics i
pintar-los la cara a la resta de ministres d’economia, amb bessonets tots ells,
no era un plat de bon gust. Fa un parell de diumenges, a Salvados durant
l'entrevista, es van emetre les opinions sobre Varaoufakis d’un parell de
periodistes espanyols que estan de corresponsals a Bruseles, el que més en va
cridar l’atenció va ser que aquests periodistes van dir que Varaufakis anava a
parlar d’economia quan allí s’havia de parlar de política. És a dir, condemnar
al poble grec a la misèria i les privatitzacions o venda d’allò que és públic,
des de la sanitat, educació, ports o moments antics, no són decisions
econòmiques sinó polítiques. Varoufakis posava en evidència les imposicions de la UE eren econòmicament i
humanitàriament dolentes, i per això no el podien sofrir.
Però no sols això, Varoufakis en l'entrevista a Salvados diu un parell de coses més interessants. La primera és que
l’economia no és una ciència –cosa que els lectors d’aquest
blog ja sabíeu-. La segona, que els polítics estan al servei de la banca –a
més sembla que això ho diu al darrer llibre d’ell que ha publicat-. Ambdues
coses, i més exposades per un ministre, suposen un atac a la línia de flotació
la política actual, a la que apliquen els ministres de bessonets. Això no obstant, qualsevol que vullga eixir del sistema
neoliberal, ha de tenir clar aquestes dues qüestions.
Syriza es va presentar a les eleccions amb intenció de canviar la política
econòmica d’Europa des de dins, negociant amb els “socis” de la UE i sense
eixir de “Zona Euro o Zona Zero”. Hom, en veure els resultats de les eleccions, pot pensar
que l’aliat natural de Syriza era el Partit Comista de Grècia (ΚΚΕ). Però el
pacte de Syriza va ser amb un partit de dretes, Grecs Independents (ANEL),
perquè coincidien en l'àmbit econòmic i amb què els canvis vindrien negociats
amb la UE. El KKE defenia l'eixida de l'Euro.
Tot aquest affaire demostra que no es poden fer canvis profunds, sistèmics,
des de dins, des de la política. És inútil. Des de l’esclat de la crisi el 2008, hem sentit
a polítics que abans de pomposes reunions del G-20 manifestaven voler refundar
el capitalisme, o voler posar control a la banca, regular millor els mercats,
etc., però al final res de res. El Capital campa per on li dóna la gana. Al
màxim que s’ha arribat és a veure com ex Goldman Sachs ocupen llocs clau a
institucions públiques.
Varoufakis ha sigut esborrat de l’escena internacional, ¿algú dubtava que
passaria? Grècia i Tsipras acabaran claudicant, genoll a terra. Perquè des de
les institucions -quan acceptes el marc institucional del sistema, ho acceptes
tot, i la maquinària global no accepta canvis a fons, només retocs cosmètics-
no es pot canviar res.
Ara que venen les eleccions, si hom desitja un canvi a fons del sistema i
vol votar, s’ha de platejar si el partit que votarà vol jugar amb les regles
del sistema, perquè si juga amb les regles del sistema, serà un altre Syriza.
El seu vot no valdrà per res. Al meu poble diuen: La partida [de pilota] es guanya quan s'arregla. Les regles les posen Merkel et alii en benefici de les elits econòmic-financeres, i si vols jugar ja saps el resultat (la banca sempre guanya).
Òskar “Rabosa”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada