Sobren
llibres al mercat i ociosos a les llibreries
No és per res
però, si retiraren del mercat de llibres tot el fem, les llibreries tornarien a
vendre La volta al món en 80 dies, El retrat de Dorian Gray i alguna que
altra cosa de trellat. Em jugaria el millor dit de la mà apostant que, de cada
100 llibres que s’editen a qualsevol lloc del món, només 0,13 mereixen ser
llegits, i acabaria amb tots els dits, i vosaltres ho sabeu. De perdre’n algun,
seria per fer una predicció massa benèvola.
Ara, estudiant,
m’han manat que llitja uns quants llibres i, entre ells, ―atenció!―hi ha una
novel·la. No sé si recordaré com s’obri una novel·la, ni com es llig; fa anys
que no en toque cap; quasi tants com els que fa que no veig una pel·lícula. Estic
realment sufocat de la tasca que se m’encomana però ho intentaré: sóc valent!
M’empassaré altra brutícia semblant a les que vaig deixar en acabar la mili? En
eixe mateix moment vaig decidir, seriosament, que no podia perdre més temps
perquè el món mereix un respecte, i la vida, també.
El major acte de
respecte que se li pot fer a una vida és prendre-se-la de manera seriosa, i
vaig haver de fer la mili per adonar-me’n. Allí, en aquell lloc ridícul, em
vaig empassar tot el fem que pot suportar un humà i, per esta raó, en acabar,
vaig decidir de no llegir més estupideses ni vore més xorrades. I encara hi ha
qui diu que el servici militar és un any perdut! Ni pensar-ho... Jo hi vaig
guanyar tota una vida!
La meua lectura
de novel·la ha baixat al mínim possible per subsistir: una cada dos o tres
anys. I este mínim se sol composar de clàssics i altres peces de renom. La
veritat és que, després de llegir l’Ulisses,
ja res m’interessa però puc permetre’m un relaxament biennal; sempre no puc
estar treballant. Del cine preferisc no escriure per no ferir sensibilitats i
eixes coses perquè no recorde cap pel·lícula que m’haja interessat fora de El seté segell.
Ni entenc la
novel·la ni entenc el cine; ni entenc els seus lectors ni els seus miradors. O,
millor dit: realment, els admire. Admire la gent que pot permetre’s totes eixes
dosis d’oci i desquefer i, a més, hi
sobreviu. Potser, a mi encara no m’ha arribat l’hora del tren que vaig perdre
fa un grapat d’anys, a Zaragoza, a la mili, i encara estic a l’andana adequada
llegint assajos i escoltant música. El teatre, la poesia i l’òpera els tinc una
mica deixats, últimament. Els viatges, el menjar i la conversa, també. L’escriptura,
passejar i estimar, no es poden quedar darrere... Quan vol eixa professora que
llija una novel·la? Tinc massa coses importants per fer com per a dedicar-me a
l’oci, de moment.
Cada volta
revise les estadístiques que hi ha sobre els índexs de lectura, ací o a
qualsevol altre indret, i veig que tots es basen en la compra de llibres, pense
que són del tot errònies. Hi ha dos coses que s’han de tindre en compte: els
llibres escolars i la qualitat de la resta. Potser, allò que està en vertadera
crisi siguen els escriptors, o la mateixa narració. Ja vorem què passa quan a
les escoles facen servir les tauletes com a material didàctic... Ja vorem què
passa amb els índexs de lectura i amb el fem que publiquen els editors fora
d’este àmbit. És una vertadera bombolla editorial, i açò no té discussió! Per
mi que no patisquen, que m’apanye amb poca cosa i, a més, tot està editat i
reeditat. L’únic problema a què m’enfronte és el de la descatalogació, però hi
ha llibreries de segona mà, encara.
Salvador Sendra
Perelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada