Grècia: entre Rússia o la Troika, amb qui quedar-se?

Tsipras comença hui un viatge de dos dies per Rússia. Aquest viatge ha alçat polseguera per causa de l'estat, dolent, de les negociacions entre Grècia i la UE. A més a més, Grècia deu pagar demà mateix, 9 d’abril, 450 milions al FMI, i encara que Varoufakis va dir que es pagaria, els mitjans especulen amb la por de què no es faça. Els mitjans de (des)informació (massiva) estan atacant Grècia des de totes bandes. Feu una ullada a la premsa, especialment a El País.

Sembla que Rússia no està per fer préstecs als grecs, però si que podria fer acords en diverses matèries “cooperació comercial i financera, les inversions, l'energia, el turisme i la cooperació en educació i cultura”. Rússia podria comprar productes agrícoles grecs encara que mantendrà l’embargament a la resta de productes europeus. Tot açò ha posat molt nerviosos als alemanys, que consideren a Tsipras, Varoufakis i companyia una mosca collonera. Per afegir més “tocades de collons” els grecs volen demanar als alemanys 270.000 milions pels danys causats a Grècia durant la II Guerra mundial.

El panorama no pinta bé per Grècia. Vol mantenir-se a la UE, però vol fer canvis que no pot fer. Fins ara el comportament de la UE ,liderada per Alemanya, amb Grècia ha sigut psicopàtic: hi ha un atur de 26%, 51% entre joves; 6 de cada 10 xiquets que va l’escola pateixen desnutrició; el 58% de la població grega -6’3 milions de persones viuen en situació propera a la pobresa (amb 432 euros al mes) o per davall del llindar de la pobresa (233 € mes); els suïcidis han augmentat de forma brutal, etc. Tot això, és conseqüència directa de les mesures de retalls imposades per la Troika.

Hom pot dir que els grecs són responsables dels seus actes, que ells han provocat aquesta situació. Però en tot cas, no serien els ciutadans grecs que ara es veuen condemnats a la misèria i al suïcidi els que han provocat la situació. Els qui van porta una mala administració i van falsificar els comptes entre 2001 i 2008 són els partits que han aplicat les assassines retallades i amb qui tan bé s’ha entés la Troika: PASOK i Nova Democràcia. Tot això amb la inestimable ajuda dels reis del mambo, el banc d’inversions Goldman Sachs. I els caps d'aquest banc a Europa, quan es falsificaven els comptes, van ser premiats, sent posats a dit com a primers ministres a Itàlia (Mario Monti) a Grècia (Lukàs Papadimos), i el premi gros, de President del Banc Central Europeu, va ser per a Mario Draghi.

Resumint, el poble innocent condemnat a la misèria i al suïcidi, els lladres i saquejadors premiats amb càrrecs i honors.

Ara bé, sembla que els grecs volen continuar a la UE, com no tenen força per canviar res, Tsipras i companyia flirtegen amb Rússia. Busquen acords que puguen alleugerar, ni que siga mínimament, la situació del poble. Però això no agrada, ni a les elits financeres ni als seus servents polítics. D’ahí les manifestacions irades d’uns, per mitjà dels mitjans de manipulació massiva, i dels altres, sobretot dels polítics amb força (almenys) i dels llepaculs (com els espanyols Rajoy i Guindos). És bastant incomprensible que els grecs no juguen fort la carta d’anar-se’n e la UE. Serà que el poble grec també sofreix la desinformació massiva que diu que fora de la UE no hi ha vida. És legítim que prefereixen ser a la UE, però a qualsevol preu? I pagar un preu tan gran?

No està clar què passaria si Grècia eixirà de la UE i de l’Euro. Hi ha economistes que pronostiquen catàstrofes bíbliques, des de la pesta de polls fins al diluvi, passant per la destrucció d’Atenes i Salònica (com a noves Sodoma i Gomorra). D’altres asseguren que una Grècia -o un Estat espanyol- fora de la UE i de l’Euro tindrien perfecta viabilitat. Què fer? Actualment Grècia està penjant, amb la corda al coll, d’un pont; s’ofega lentament, i pot demanar que li l’afluixen o pot tallar-la i caure a vorer si es salva. De moment no té en compte la possibilitat de tallar-la però o li l’afluixen o s’ofega, i perdut per perdut, m'agafe allà on puc, per tant, tallar-la no és mala opció. Deixar la UE, hauria de ser una opció seriosament contemplada per Tsipras.

Aquest matí he sentit, a la radio, un periodista de la Cope que deia: Qui és preferible com a company de viatge Lagarde i la Troika o Putin i Rússia? Doncs, amb les condicions de psicòpates que imposen Lagarde i la Troika, jo me n’aniria amb Rússia i Putin, i la resta de BRICS. Aquesta és una Europa de psicòpates, i fora també hi ha vida, és més, potser siguen menys psicòpates.

 

Òskar "Rabosa"