Hi ha diferents
teories sobre el mite d’Europa però totes ―les dos― coincidixen en Creta com a
lloc d’inici. Jo, per no decebre el lector ni el rigor dels arguments que faig
servir normalment, opte per la de Zeus que, transformat en bou, captiva la
bella donzella i la segresta per transportar-la fins a Creta. Europa acaba sent
la reina de l’illa i, amb el temps, li donarà nom a tot un continent.
La Grècia
Clàssica és la fusió entre l’Orient i l’Occident o, el que és el mateix, entre
les dos civilitzacions més importants de la humanitat. Sense esta fusió no
haguera estat possible ni Europa ni la civilització actual, i açò està fora de
dubte. Però, d’altra banda, eixa època clàssica depenia d’altre equilibri
anterior: l’assimilació de la cultura mediterrània i de la centreeuropea.
Les etapes
obscures de la civilització grega van ser causades pel desequilibri provocat
per l’increment dels pobles guerrers, els doris, que procedien de les terres
del nord. La invasió va comportar una desestabilització que va enfosquir la
cultura del Peloponés un grapat de segles, fins a l’Edat Clàssica que ja
coneixem. Les tendències de la civilització són de sobra previsibles, i són
pendulars: quan les coses van bé, la sensació és que tendixen empitjorar i,
quan van malament, a l’inrevés. El temps que es puga tardar... això ja és altra
cosa.
Grècia es troba
ara en una bifurcació, com ja s’ha comentat per ací i per allà, en gran nombre
articles, però Europa també ho està! Si Grècia decidix girar-li l’esquena i
festejar amb Rússia, Europa deixaria de tindre sentit perquè la bella deessa
tornaria a Àsia, a la terra d’on va eixir, tot i que una mica més amunt. Zeus
viuria humiliat perquè perdria esta hermosa
criatura i el continent romandria ermós ―per erm― de tot allò que reivindica
com a passat i civilitzat.
Grècia està
fotuda perquè sembla que sofrix una onada dòrica que apaga la seua esplendor en
la mesura que, fa uns pocs anys, en patia una, de mediterrània, que la feia
lluir massa. El combustible del llum li l’ha de proporcionar bé la Troica o bé
Putin. La meua aposta és com la de Varoufakis: serà la Troica. Ells són
persones sensates i saben que estar a Europa és estar al món, però, a més, el
vell continent no pot quedar-se sense la patent del nom. I quan dic que són
persones sensates, em referisc al coneixement que deuen tindre de la pressió
russa perquè, si els centreeuropeus poden semblar agressius, del russos ni en
parle; coses de les planures i les estepes, supose.
Salvador Sendra
Perelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada